Diada sí o no

Un dels dilemes que s'ha plantejat aquests dies és si enguany es pot convocar els catalans a la manifestació reivindicativa de celebració de la Diada de Catalunya o bé, vista la situació del coronavirus, es decideix no celebrar-la. De moment, i buscant totes les mesures de seguretat, l'ANC sembla que està per convocar-nos tot i la crítica rebuda, entre altres, dels especialistes mèdics.

Des de l'any 2010 la convocatòria de manifestacions de l'onze de setembre ha tingut una gran resposta, fins arribar a xifres rècord. Hi ha hagut prou motius com per engrescar els catalans a sortir al carrer, i un clam comú poc practicat, com és la unitat. Els partits independentistes han fet cas omís al clam del carrer, i cadascú ha anat a la seva, reforçant els interessos partidistes.

Ens trobem a començaments del curs escolar i la tornada a la feina després de les vacances d'estiu, en una situació poc clara quant als rebrots de l'epidèmia que ens va afectar els mesos de març i abril, i que no ha acabat de desaparèixer. Aquest fet posa en dubte la conveniència de convocar una trobada massiva al carrer. Si vàrem saber confinar-nos per evitar mals majors, per què no hem de seguir les recomanacions de Salut ara que ens apropem a la tardor?

Els símbols i les manifestacions són importants, però no tot s'acaba en això. Hi ha l'actitud diària, la coherència amb el nostre comportament, i la lluita contra la repressió més o menys explícita, que s'ha de tenir en compte, i que ens pot ajudar a avançar en el nostre camí a l'autogovern. La història explicarà tots aquests anys, però les circumstàncies del moment, seran també prou evidents a l'hora de fer entendre la resposta de 2020.

Soc partidari de no sortir al carrer i no exposar-nos a agreujar els riscos de contagi del coronavirus, i aprofitar l'enginy de tanta gent per trobar alternatives a la manifestació multitudinària, sense deixar de commemorar una data que ens recorda la pèrdua de drets com a poble.