Invisibles... o no!

Faig aquest apunt des de Madrid on he vingut a trobar-me amb una parella d’amics de Santo Domingo i amb ma germana, en companyia de l’amiga d’Arenys, la Núria Fita.

I no he volgut deixar-ho córrer doncs darrerament els fets i les emocions se succeeixen a una velocitat desconeguda que en la voràgine de les vides que portem es fa difícil poder estar al dia de tot i expressar per escrit el que es pensa i es sent. Ahir va ser un dia intensíssim i de trobades al•lucinants, entre elles, amb l’Héctor Muñoz, arenyauta emblemàtic, que vaig tenir el gust i el plaer de conèixer, doncs per a mi representa el relleu necessari a l’activisme radical però assertiu que ens cal en aquest món i en les nostres societats...

I és que el motiu d’aquest correu és convidar-vos a compartir amb Arenys Solidari el darrer documental del festival d’enguany, ‘Invisibles’ d’en Bardem. Jo vaig tenir l’oportunitat de veure-la fa moltes setmanes al Mil.lenium del 33 de matinada i em va encendre el foc que d’ençà de la meva tornada de República Dominicana se m’havia apaivagat.

Hi heu d’anar per dos motius que en realitat combreguen en una mateixa causa: d’una banda, per donar suport a una entitat solidària tant forta i sòlida com és Arenys Solidari i són els seus membres, i sobretot, per obrir els ulls al món després de tants de dies de mirar-nos al melic de Sinera. I més en el context d’aquests dies en què Amnistia Internacional ha publicat el seu informe anual i que a les nostres comissaries està passant el que ahir veiem en directe a través dels mitjans. Jo no vaig poder tenir el diari cara amunt al llarg del dia d’ahir, vaig girar La Vanguardia i hi vaig trobar, a La Contra, la creu: una entrevista (podeu veure-la aquí) a Leonardo Boff que la nit de dimecres era a La nit al dia de la Terribas (“Escucho en Boff a un hombre sabio y bueno, porque en él se siente la bondad…”)

D’ençà que la Fundació de La Caixa va iniciar la seva exposició ‘Violència tolerància zero’ he sentit aquest lema com a meu, m’hi identifico i l’expresso i el faig extensiu a totes les violències que, malauradament, a aquestes alçades del mil•leni, continuen perpetrant-se al nostre planeta.

Molt bon cap de setmana,
georgina*

PD: pau peace i bon rotllo des de Chueca a totes i
tots els groguis que es trobaran aquest dissabte a la
nit sota la lluna plena a la nostra musclera,
nosaltres, Isabel, Núria i jo, també hi serem. Pensa
en grogui...