Felicitats Carles!
Enviat per georginadesynera el
Els ulls dibuixen un camí
cap a la llum,
enllà del temps,
cap al rostre infinit
on Déu s'arrecerà
i on volem retrobar-te.
La fusta és un gest,
el traç que hi escriuen les venes
i una onada esculpida,
una pell vegetal
on escampa, la terra,
el cant de l'aigua
i el batec del color.
L'arrel enlaira l'ombra
i el cel càlid del dia
s'atura a la matèria
perquè digui el teu nom.
Les formes del vent sense repòs
interpreten la imatge del somni.
Les mans són una estança
on aprenc a invocar-te.
Carles Duarte i Montserrat
CREU DE SANT JORDI 2007
