Enviat per georginadesynera el Ds, 16/06/2007 - 19:01
gràcies per penjar-me les fotos Oriol, afortunadament no tots ho sabem fer tot en aquesta vida i per això és bó que ens poguem ajudar i complementar
a l'Arisleyda li vaig triar jo el nom, la seva àvia, la Teresa, em va dir dos dies després de que nasqués: "si quiere, puede ser su madrina, y póngale el nombre..." em van saltar les llàgrimes a l'instant
el seu avi no el va saber pronunciar el dia que vam celebrar el bateig informal al piset de la Teresa doncs la Presidente feia estona que corria per la casa i feia una calorada...
però havien dut aigua de l'església que hi ha a prop del seu edifici, a la calle México del barri de buenos aires de santo domingo, on certs dies la Teresa em recomanava que no hi anés, 'que estos días hay demasiados tiros'
l'Arisleyda gran és una companya i sobretot amiga del 'united colors of united nations flat' que lloguem a en Melvin Mañón (periodista i escriptor dominicà del qui les companyes en marxar al desembre em van regalar el seu darrer llibre 'Guerras de purificación') a la pedro ignacio espaillat 51, a tocar del malecon de santo domingo i del carrer independència
(m'acaba d'aparèixer la Srijana a l'habitació de casa a donar-me una sorpresa, està guapíssima amb un vestit vermell nou...!)
l'Arisleyda gran va néixer a prop de Santiago i amb uns 15 anys van anar cap a 'Nueva Yol', on ha aconseguit fer una brillant carrera que l'ha portada a Roma on estudia un master i actualment treballa a l'ambaixada dominicana a la capital de l'antic imperi... ciutat que adorem totes les que vivíem al pis, la Maria de sant pere més baix, la Nicola alemanya ara a york, la soraya, canadenca d'orígen haitià ara a kosovo però camí d'haití, i jo, arenyenca del món que cerca el camí del futur...
la vida de l'Aris gran és admirable, i quan va caure l'univers sobre mi de la responsabilitat enorme i per sempre de posar el nom a una criatura que no és filla meva no en vaig dubtar gens: Arisleyda, un símbol, una gran dona per una nina que arribava al món l'11 d'octubre de l'any passat i tant de bó enguany el destí m'hi porti a celebrar el seu primer any de vida
actualment procuro enviar tant sovint com puc diners a la Mina, l'administradora de l'Instraw, perquè li dongui a la Teresa que al seu temps paga mensualment els deu euros de l'escola bressol pels dos germans grans de l'Aris petita. Vaig prometre a la directora de l'escola que les ajudaria tant com pogués perquè més nenes i nens del barri hi puguin anar, tinguin l'edat que tinguin, doncs per exemple els germans de l'Aris no hi anaven, els pares no guanyen prous diners com per pagar-los l'escola i no en vaig dubtar ni un minut, l'educació és el bé més preuat i és escaig en aquell país, a part de l'aigua i l'electricitat a segons quins barris i quines hores del dia, exceptuant els períodes de temporal clar...
el dia del bateig em vaig posar les faldilles blanques de captadora de sant roc i vaig beure Presidente a la salut de les Aris i vaig marcar-me unes bones bachatas amb el pare de la criatura, un jovenet de vint i pocs anys molt llençat, potser massa
el destí potser em portarà ben aviat cap allà, ja us ho faré saber, i si m'hi voleu ajudar, ja sabeu que em trobeu per la riera abans d'embarcar-me al proper vol
tot està per fer i tot és possible, totes i tots podem fer els nostres somnis realitat, si ens ho proposem i ens hi posem
gràcies Oriol per brindar-me la magnífica oportunitat d'ensom-hiar'me amb tota la colla
i merci per la teva ajuda per aconseguir arribar allà on jo no puc arribar, mai m'arrepentiré del pas que he donat, dels passos que he anat donant en aquest camí de la meva vida
Per sempre, fins sempre i que tingueu els millors somnis
(Carles Sabater)
1 comentari
Comentaris
gràcies per penjar-me les
Enviat per georginadesynera el Ds, 16/06/2007 - 19:01
gràcies per penjar-me les fotos Oriol, afortunadament no tots ho sabem fer tot en aquesta vida i per això és bó que ens poguem ajudar i complementar
a l'Arisleyda li vaig triar jo el nom, la seva àvia, la Teresa, em va dir dos dies després de que nasqués: "si quiere, puede ser su madrina, y póngale el nombre..." em van saltar les llàgrimes a l'instant
el seu avi no el va saber pronunciar el dia que vam celebrar el bateig informal al piset de la Teresa doncs la Presidente feia estona que corria per la casa i feia una calorada...
però havien dut aigua de l'església que hi ha a prop del seu edifici, a la calle México del barri de buenos aires de santo domingo, on certs dies la Teresa em recomanava que no hi anés, 'que estos días hay demasiados tiros'
l'Arisleyda gran és una companya i sobretot amiga del 'united colors of united nations flat' que lloguem a en Melvin Mañón (periodista i escriptor dominicà del qui les companyes en marxar al desembre em van regalar el seu darrer llibre 'Guerras de purificación') a la pedro ignacio espaillat 51, a tocar del malecon de santo domingo i del carrer independència
(m'acaba d'aparèixer la Srijana a l'habitació de casa a donar-me una sorpresa, està guapíssima amb un vestit vermell nou...!)
l'Arisleyda gran va néixer a prop de Santiago i amb uns 15 anys van anar cap a 'Nueva Yol', on ha aconseguit fer una brillant carrera que l'ha portada a Roma on estudia un master i actualment treballa a l'ambaixada dominicana a la capital de l'antic imperi... ciutat que adorem totes les que vivíem al pis, la Maria de sant pere més baix, la Nicola alemanya ara a york, la soraya, canadenca d'orígen haitià ara a kosovo però camí d'haití, i jo, arenyenca del món que cerca el camí del futur...
la vida de l'Aris gran és admirable, i quan va caure l'univers sobre mi de la responsabilitat enorme i per sempre de posar el nom a una criatura que no és filla meva no en vaig dubtar gens: Arisleyda, un símbol, una gran dona per una nina que arribava al món l'11 d'octubre de l'any passat i tant de bó enguany el destí m'hi porti a celebrar el seu primer any de vida
actualment procuro enviar tant sovint com puc diners a la Mina, l'administradora de l'Instraw, perquè li dongui a la Teresa que al seu temps paga mensualment els deu euros de l'escola bressol pels dos germans grans de l'Aris petita. Vaig prometre a la directora de l'escola que les ajudaria tant com pogués perquè més nenes i nens del barri hi puguin anar, tinguin l'edat que tinguin, doncs per exemple els germans de l'Aris no hi anaven, els pares no guanyen prous diners com per pagar-los l'escola i no en vaig dubtar ni un minut, l'educació és el bé més preuat i és escaig en aquell país, a part de l'aigua i l'electricitat a segons quins barris i quines hores del dia, exceptuant els períodes de temporal clar...
el dia del bateig em vaig posar les faldilles blanques de captadora de sant roc i vaig beure Presidente a la salut de les Aris i vaig marcar-me unes bones bachatas amb el pare de la criatura, un jovenet de vint i pocs anys molt llençat, potser massa
el destí potser em portarà ben aviat cap allà, ja us ho faré saber, i si m'hi voleu ajudar, ja sabeu que em trobeu per la riera abans d'embarcar-me al proper vol
tot està per fer i tot és possible, totes i tots podem fer els nostres somnis realitat, si ens ho proposem i ens hi posem
gràcies Oriol per brindar-me la magnífica oportunitat d'ensom-hiar'me amb tota la colla
i merci per la teva ajuda per aconseguir arribar allà on jo no puc arribar, mai m'arrepentiré del pas que he donat, dels passos que he anat donant en aquest camí de la meva vida
Per sempre, fins sempre i que tingueu els millors somnis
(Carles Sabater)
georgina*