embruix de revetlla...

"el meu estel serà un dels estels per a tu..."
no sabia que la Montse tambe tenia aquesta frase del petit príncep acompanyant-la, ho vaig veure diumenge passat quan vaig anar-la a saludar, a ella i a l'avi Josep Maria, per donar-los les gràcies de tot el que estava visquent i tot el que estava passant al meu voltant en aquests dies, doncs poc a poc vaig descobrint que tot té un sentit en aquesta vida i que tot quadra i tot lliga...

el destí ha volgut que aquesta revetlla després de set anys, per a mi, s'ompli d'un nou feliç significat ple d'amor que finalment prendrà el relleu al record amarg de la revetlla del 2000
que no obstant, gràcies al pas del temps i al compartir, des de la setmana passada ja tenia per fi una nova nota de color que li donava un xic d'esperança en la foscor: l'Albert i l'Oriol m'explicaven entre moritzs al celler dissabte al vespre que enmig del caos i el drama del moment d'avui farà set anys, l'Héctor, el nostre cap verd i eixalabrat Camon, va ser l'únic que va saber reaccionar i va prendre la Montse en braços i la va portar fins l'ambulància...
no tinc paraules, els abracaria als dos amb tanta forca que ni l'estruend dels cohets que des d'aleshores odio hi podrien fer res per trencar la magia de l'embruix de la nit més curta...
però no podra ser, ni enguany ni mai mes doncs el destí ho va voler així, podia marxar qualsevol de nosaltres però va ser la Montse la que va emprendre el vol...
i la Isabel, que com tants altres, la van perdre
i jo, que des dels inicis he comptat amb la Pax i crec que la tindré per sempre, no ho he pogut pair mai...
i per això des d'aleshores procuro estimar més la Isabel a cada pas i a cada instant, perquè sé que res omplirà aquest buit que la Montse ens va deixar, pero si més no ho podem intentar compensar

avui també és l'aniversari d'una de les persones que més m'he estimat en aquesta vida però també fa anys que no ho podem celebrar plegats, però crec que també sap que hi sóc si em necessita

i demà el sant de tants éssers estimats i d'alguns que no trigaran en arribar

a totes i a tots, felicitats en la nit màgica que enguany, tindrà uns altres colors i uns nous sons per a mi, que feliç malgrat els records, viuré la revetlla a l'altre cantó de l'oceà, però amb tots vosaltres en mi

per sempre, fins sempre
i que tingueu els millors somnis

georgina*