Nadal en veu alta i Via morta
Enviat per xfebrer el
Ahir, diada de Santa Llúcia, érem a la biblioteca anticipant-nos al dia de Nadal tot recitant els nostres escrits, acompanyats al teclat amb l'Anna Maria i la participació d'alumnes de l'Institut, de primer i quart d'ESO. Ells també ens varen fer gaudir una estona dels seus escrits.
Aquest treball fruit del taller d'escriptura creativa, on participo, sempre resulta interessant. T'obliga a pensar què vols explicar, com ho vols fer i perdre la por de compartir-ho en veu alta. És una de les activitats que organitza la biblioteca d'Arenys, i per això cal felicitar-los i agrair-los la iniciativa.
Ser a la biblioteca ahir a les set de la tarda va fer que no pogués assistir a l'acte que tenia lloc a l'Ateneu, a càrrec de l'Assumpta Montellà, que presentava la seva novel·la «Via morta». Un llibre que precisament estic llegint, preparant la nostra visita a Portbou un dia de les vacances de Nadal. Volem aprofundir en Walter Benjamin, i a casa ens va semblar que aquest llibre ens hi podia ajudar.
A vegades ens queixem que s'organitzen poques coses, però no és ben bé així. Si ens fixem en l'agenda d'actes culturals i socials, per no parlar dels esportius i festius, ens adonarem que n'està farcit, i ens trobem que alguns coincideixen en el mateix moment i has d'escollir.
M'imagino que a l'acte de l'Ateneu hi va anar força gent, tot i que us haig de dir que érem una bona colla a la biblioteca que ens lamentàvem no haver-hi pogut assistir. Sempre és interessant escoltar persones com l'Assumpta Montallà i més si estàs llegint el llibre que et ve a presentar. Espero que algun dels assistents me'n pugui fer cinc cèntims.
Deixeu-me que feliciti la Maira, la professora de català de primer i quart d'ESO de l'Institut, per tota la feina que fa. És molt important fomentar la lectura i ja no diguem l'escriptura, i si això es fa amb la nostra llengua, tan mal tractada per les institucions espanyoles, mereix un reconeixement i agraïment.
Tenim un futur molt incert, però està ben clar que conreant la cultura i la llengua, assegurem uns mínims que ens poden permetre ser una mica optimistes en un món tan desorientat i convuls.
