Tanco la paradeta!

Jo hi passejo poc per Arenys. No tinc temps. Les visites pels carrers són ràpides i de passada. Hi ha dies que tinc sorpreses agradables, d’altres desagradables i així vaig fent i veient com canvia el poble on visc.

L’altre dia vaig passar per la riera. Ràpid, però atenta a les novetats. Va ser davant la perruqueria de la Carmen Capdevila que em vaig aturar. A la finestra hi penjava un paper on, la Carmen i l’Anna, anunciaven que tancaven la paradeta.

Aquesta notícia no la contemplava a l’agenda de previsions. No s’havia si posar-me contenta o deixar pas a una tristor i melangia tota estranya.

La Carmen mai m’havia pentinat. A mi el tocs de cabell me’ls fa la Rosa. Però, tot i així, he anat a Can Capdevila a fer-hi res, per passar-hi bones estones i prou.
Punyeta! Si la perruqueria tanca, vol dir que la Carmen es jubila? Si la Carmen es jubila, vol dir que ja s’ha fet gran? Si ella és gran, jo també?

Recordo a la Carmen a la platja, tornant d’algún viatge, fent el sopar a l’eixida i envoltada d’amics. Recordo que un cop, fa molts anys, em va tocar els cabells. Va ser per prevenció als polls. Si no em falla la memòria era una època que hi havia molts polls a les escoles. Tots els pares estaven alerta. La tieta Assumpció, que encara tenia la perfumeria Montsant, és molt amiga de la Carmen i aprofitant que corria per la botiga li va dir:
- Carmen mira el cap dels nens no fos cas....
- Ara mateix!

Dit i fet. Ens va mirar a mi i als meus cosins que sempre ‘fèiem botiga’.
El diagnòstic va ser:
- No tenen polls, però tenen ous.

A mi em va quedar cara d’espant. Si els polls feien picor, els ous què feien? Em vaig enganxar a les faldilles de la tieta com si fos l’única cosa del món sòlida i ferma.
La Carmen, molt decidida, va anar fins a Can Matas de la palla a comprar un insecticida especial per canaris. Ens va ruixar a tots i amb una tranquil·litat que només donen molts anys d’experiència va dir:
- Assumpció això ja estar. Ara segur que els nens no tindran polls. Aquestes coses s’han de vigilar.

Aquesta és una de tantes de les anècdotes que es poden explicar d’una persona com la Carmen, que alguns coneixen com a perruquera i altres com amiga. Però sigui com sigui tothom sap on és i cau la perruqueria de Can Capdevila. Ara tanca la porta, però segur que hi deixen les finestres obertes per aquells que necessiten un punt de trobada amb gust arenyenc.

Serveixi aquest escrit per desitjar molta sort per les noves etapes que comencen i el desig d’un llarg viatge ple d’aventures!