Renfe, Barcelona i jo (I)
Enviat per waropa el
Pujo al tren a l'hora de sempre. Es nota que ha arribat l'agost perquè tinc lloc per seure. Fins i tot puc triar. Que bé!!
Aquesta setmana he començat a treballar o he acabat les vacances, com agradi més. Dies abans llegia al diari tot el dispositiu que es preparava a les estacions de Barcelona per l'arribada del TGV i intentava buscar la millor manera per arribar a la feina sense gaires complicacions. I puc assegurar que no n'he tingut cap!! Sóc molt afortunada jo!! (Faig l'afirmació creuant els dits.)
Les observacions que puc fer com a usuària de Renfe són:
- L'avís fet per megafonia, dins el tren, sempre és en castellà.
- L'avís fet per megafonia, quan arribo a l'estació del Clot, sempre és en castellà.
- Els crits dels informadors, perquè criden no us enganyo, indicant cap a on hem d'anar són fets en castellà. No entraré en detalls del to...
- Ahir ens aturaven a l'entrada del metro perquè, segons els informadors, feia tanta calor i hi havia tanta gent que era millor buidar les andanes del metro per després fer passar als nouvinguts. Això a quarts de vuit del matí!
- Aquest matí algunes màquines de 'picar' el bitllet s'havien espatllat. Com a conseqüència llargues cues i bitllets rebregats. Sort que el trajecte és gratuït i no cal 'picar' bitllet, tal i com et recorden per megafonia, a crits i en castellà.
- Diria i dic que l'estació del Clot no és la millor opció/solució per redirigir tot el volum de gent que passa aquests dies per la capital catalana.
- En aquesta estació no hi ha ascensors, ni està adaptada per a les persones amb discapacitats físiques. Una persona en cadira de rodes ho té molt malament per arribar a dalt.
- La freqüència de pas del metro no ha augmentat i per caminar per les andanes has de fer piruetes. Si per aquelles coses del destí no utilitzes la línia vermella i vols anar a línia lila, pren paciència.
Escric aquests mots i penso: 'aquesta tarda segur que pringues calopa'. Què hi farem tenen la paella pel mànec i jo, totes les de perdre. L'única eina que tinc ara mateix és aquest bloc on puc explicar i compartir les observacions ferroviàries de cada dia.
I sense oblidar que un dia ens van recomanar canviar el nostre tren de vida...uuuufffff!
Comentaris
Mercè Castellvi Si si i el
Enviat per merce el Dij, 02/08/2007 - 13:50
Mercè Castellvi
Si si i el que és més gros , es que paguem per tot aixó i escolta'm ..........uns preus .
Tampoc ens "estulviem" els rumanessos amb les musiques , els flamencos amb les seves ,els i les carteristes, els guiris amb les festes alcoholiques,quin estiu!!!!!!!. Ahir no tenia ni ganes de xerrar, una cosa.....
Ara bé, diuen que a tot se li te de treure la part bona, i jo, malgrat tot sóc afortunada, cada dia passo amb el bus, (ón treballo no hi ha boca de metro i per tant em pago ademés el bitllet de bus, o sigui més pasta)perdó per l'incís, doncs com et deia, passo cada dia i dos cops! pel costat de la Sagrada Familia........una passada.