Renfe, Barcelona i jo (II)
Enviat per waropa el
'Estem aquí reunits per escoltar atentament a Renfe i Adif'
Això és el que he pensat aquest matí a les 12 quan ha començat la roda de premsa. L'objectiu era explicar les mesures, canvis i enrenous de les obres per fer arribar el TGV a Barcelona.
Comencen les intervencions de Manuel Benegas, per part d'Adif i continua Pérez Sanz, per la de Renfe. Tots dos utilitzen bones paraules, amb un to pausat i que intenta ser molt proper.
Es molesten a explicar que de tantes vies que funcionaven, ara en funcionen menys, però que en un futur (molt proper) es posaran en marxa unes vies que faran que la xarxa ferroviària faci goig.
Ens diuen que no cal patir, que a partir del 15 de setembre tot anirà rodat, sobre rails. Ep, però la gran velocitat per Nadal, com 'l'Almendro'.
Ens venen que quan totes les obres finalitzin, l'estació de Sants serà una passada. Hi haurà ascensors i fins i tot escales mecàniques!!
A partir del 21 de desembre tots els usuaris de Renfe haurem perdut la memòria i les ganes de rondinar. Deixarem que ens mimin, que ja toca.
Però tot plegat, a mi, no m'ha convençut. Potser al veí sí, però a mi no. Aquesta gent es pensa que som una colla de xais que tolerem aquests papers i aquests discursos. Aquest matí han insultat la meva intel·ligència i la de tots els que utilitzen Renfe. Han utilitzat arguments de jutjat de guàrdia per justificar la seva incompentència. Per exemple, els retards són culpa de les accions realitzades per terceres persones: suïcidis, cotxes caiguts a les vies, sabotatges en general... Sencillament VERGONYÓS!!!
En tenim els 'bitllets' plens de tota aquesta història i no crec que la solució passi per transferir competències a la Generalitat. Per a mi seria com vestir un sant per despullar-ne un altre. Tot plegat un desfet de temps.
El que ens cal, ara i no demà, són solucions i un compromís ferm per part de l'administració central que es demanaran responsabilitats; un pla per assegurar la remodelació, en tots els sentits, de la xarxa ferroviària; que els preus s'ajustaran a la realitat, és a dir, l'usuari no pot pagar per un servei que no rep... que no ens calen trens d'última generació sinó un servei d'última generació.
Ara és el moment d'assegurar uns canvis que fa temps que es necessiten.
Aquest és el tren que no podem perdre!!