Yglesias & Calopa

Dia estrany avui. Un divendres que sembla dilluns. Molta son i sensació de cansament. Festa major (petita o grossa) però un munt de feina.

Per no fer-me mala sang el despertador sona, com cada dia, a les 5:55.
Sí, hauria d'estar prohibit, però és una hora totalment legal.
Després de la dutxa, el suc, el petó i un fins després m'acosto a l'estació. Arriba el tren.

Tot i les males hores sóm uns quants, els arenyencs, que pugem al mateix tren de dilluns a divendres. Ens trobem amb la Georgina Yglesias. Passat Mataró, com a molt, ens endormisquem amb la promesa que al Clot estarem amb els ulls oberts. Però hem tingut temps per posar en comú alguna coseta: Sant Roc.

Ahir a la tarda, amb la G, ens vam deixar caure per la placeta per veure la dansa, per retrobar-nos amb els amics i perquè qualsevol macip o macipa beneís aquesta meva persona. Ho vam aconseguir, però la sorpresa va ser la olor. Com podia ser que aquella hora encara quedés colònia?

És clar, si no m'equivoco, l'any passat van sortir cap a 90 macips i macipes. Enguany n'han sortit 50?
Fet matemàtic: 90 - 50 = 40. Ostres tu!! Quaranta macips i macipes per 14.016 habitants!!! I va quedar colònia. Ostres tu!!
Bé, penso que encara tenim sort de tenir-ne 40.

A la nit ja diuen que cap a mil persones han vist la dansa d'Arenys. Colló! Doncs, tot i baixar tard, vam tenir un bon lloc per veure-la. D'acord, on eren la resta d'arenyencs? concretament els 13.016 que hi faltaven?

Bé, Yglesias, no hi donem més voltes que en sortirem escaldats. Deixa que m'adormi fins a l'estació del Clot que allò és un altre planeta i un ha d'estar ben despert i concentrat. He d'esquivar: gent, bosses, maletes, informadors, cintes, tanques, bancs i un munt d'objectes que fa feredat.

A la tarda, més aviat que tard, tornaré a Arenys i espero que hi siguin els teus i els meus.
Fet matemàtic: 14.016 - 125 = 13.891