Parèntesi (I)
Enviat per waropa el
Diumenge. 10 del matí i tot en silenci.
La G fa poca estona que ha sortit. Estarà fora uns dies, unes hores. Jo estaré sola uns dies, unes hores. Ja fa uns minuts que la sensació de pendó volta pel cap. Fa dies que cova i avui, aquest matí comença a manifestar-se.
Tinc mil idees, moltes coses per fer i poc temps per fer-les. He de recuperar aquella tonteria d'uns anys enrere.
A la G li he dit que aniria al gimnàs però la veritat es que enfilo camí de l'estanc sense cap mena de vergonya tot i declarar-me ex-fumadora. Estic disposada a fer tot el que no puc fer i si rebento, doncs mala sort.
Mentre prenc un tallat i una cigarreta intento saber què vull fer: estar-me sola o en colla. Puc fer un truc a vells amics/gues. Puc agafar el cotxe i marxar. Puc,puc,puc,puc...
Vaig creant el meu nou 'parèntesi' per poder fer-ho tot i les primeres hores no em semblem malament.
Pujo al cotxe i em disposo a fer kilòmetres direcció Nord. Qui sap si hi trobaré el que hi busco però sempre m'hi he sentit bé, cap al Nord.
El viatgé serà ràpid i molt lleuger, no hi ha cap mena d'equipatge. Demà treballo.
Ulleres de sol posades, ràdio sonant, dipòsit de benzina ple, diners i moltes ganes de desconnectar. Només per unes hores perquè no tinc dies.
