La Caldeirada portuguesa

Hola areny@utes!!

ja tardava en penjar al meu bloc les impressions recollides del meu viatge a Portugal! M'he endut una maleta plena de bons records i de moments agradables! Els vins de Porto, el bacallà de Figueira da Foz, el record de les gèlides aigües de l'atlàntic, la ciutat emmurallada d'Òbidos on vam tastar la ginginha! l'amabilitat dels cambrers i en especial del del restaurant Nacional a Coimbra que no parava de dir "e um espectaculo, e uma maravilha" (referint-se als plats que ens anava portant), les nostres peripècies a Braga on ens vam passejar amb unes calces al cap, el nucli històric de Guimeraes declarat patrimoni de la humanitat, l'encant d'Èvora amb la pensió Os Manueis, que era petitona però molt cuca, la imatge dels carrers de Lisboa i del barri de l'Alfama des del mirador de Santa Justa... el romanticisme del Castell de Sao Jorge on si vas amb el teu enamorat/da et sembla que t'enamores encara més (ja ho dic jo Que bonic que és l'amor quan és de veritat i més si ho pots escampar pel món amb les a-ventures).

Buf una passada. Ara això sí, si una cosa hem gaudit tots plegats ha estat la caldeirada portuguesa. No us ho podeu ni imaginar. Que tremolin els suquets de peix quan ho aprengui a cuinar. Jo crec que el secret està en aquest sofregit tant bo amb tomàquet, ceba, all, pebrot i patates i després peixos que em sembla que aquí no els cuinem massa però que estaven de mort!!

Si teniu oportunitat aneu a Portugal. Perquè ells mateixos diuen que "Pequenhos momentos partilhados com os amigos se fazem unicos e inesqueiceveis" (Els petits moments viscuts amb els amics es fan únics i inoblidables).

Apa doncs
per avui ja n'hi ha hagut prou, vaig a cremar la Caldeirada al gimnàs tot fent Batuka amb la Lorena ;-)

Faralai