LA SOPA DE PEDRES

Avuí m'han contat un conte preciós. Increible el missatge que s'estreu de les seves línees. La solidaritat, el recolç mutuu, el col·lectivisme... és el conte de la sopa de pedres.

Hi havia una vegada un soldat que tornava de combatre el feixisme en el
seu estat més pur, en unes milicies en que tot es decidia per assemblea,
on s'alliberaven pobles on s'establien comunismes llibertaris. Aquest
soldat, després de la derrota
va haver de tornar a casa. Però abans va haver de caminar molt,
travessant rius i valls. Un dia del seu llarg biatge, va arribar a un
poble al mig d'una vall, estava exhaust de tant caminar i mort de fam.
Va demanar una mica de menjar a algunes cases, però en totes rebia un
no. A totes li deien que no hi havia res de menjar. Ell no s'ho creia.
No es podia creure que aquell feixisme arribés tant en dins dels cors de
la gent i ningí li oferís menjar. I per això va decidir fer una
sopa de pedres. Va demanar una olla molt gran a una dona, li va deixar.
Va muntar una gran foguera i hi va posar l'olla amb aigua a bullir. Va
anar pregonant que estava fent una sopa de pedres i que tothom hi estava
convidat. És clar, la gent s'hi acostava. Però pensava: "Una sopa de
pedres! Que sosa! Li portaré un tros de col que tinc per aquí". L'altre
li portava un tros de pollastre, un altre un parell de patates, ... i
així van poder fer una sopa que potser era el millor caldo que s'havien
menjat tots des d'abans de la guerra.

Gràcies, Enric! ;-)

Salut!