En positiu

Parlar per parlar, una expressió que ha acabat tenint connotacions massa negatives. La utilitzem només quan volem explicar que algú comenta temes sense cap base. Jo reivindico el plaer de parlar pel gust de fer-ho, de trobar-se amb algun amic i fer-la petar tot prenent una cerveseta en alguna terrassa d'Arenys (això sí amb la riera tallada i sense el soroll ni el fum dels cotxes).

Els mitjans de comunicació, les tertúlies (fins i tot les de cafè), les cartes al director .. són espais que estan acabant amb les consultes a cal psicòleg, amb les visites al despatx de l'alcalde, amb les discussions amb el veí incívic que fa pixar el seu gos al portal de casa. Ja no parlem, ara ens desfoguem; ja no busquem aquell interlocutor que ens pot arreglar el problema, ara deixem anar el nostre malestar al món.

Podria utilitzar un espai com aquest per deixar anar tot allò negatiu que m'ha passat aquest dimarts des de les 7 del matí. La meva columna podria ser un comentari de les notícies dels diaris, però tinc dificultats per trobar alguna novetat satisfactòria. El problema és que m'he llevat amb ganes de començar el dia en positiu.

Seria fàcil dir que quan ha sonat el despertador encara tenia son, però vull compartir el bon dia, acompanyat d'una abraçada, que m'han dedicat les meves filles.

Els carrers a Arenys són estrets i les voreres en alguns indrets inexistents, el cotxet no passa per enlloc, el trànsit és considerable a l'hora de l'escola, i sempre vas tard,.....però algú et deixa passar, t'ajuda a pujar el cotxet o et diu que no pateixis que ja s'espera.

L'escola està molt amunt, el camí és llarg i no està pensat per fer-lo de manera sostenible, és a dir a peu,...però l'entorn és magnífic, la passejada et permet trobar-te cada matí amb les monges del Maricel que acompanyen als nens a l'escola, un exemple d'estimació a tenir en compte.

Els mòduls no són una solució en matèria d'educació, l'espai per deixar els cotxets és insuficient....però hi ha un equip humà fantàstic, un somriure a l'entrada de cada classe i una promesa d'ampliació del pati.

Baixes per la Riera i les terrasses estan muntades , encara? .... un restaurador s'ha plantat i ha fet allargar la temporada, un fet que ha fet anar de bòlid a la resta de companys ....però a la Krusan en Chicho i en Gabi, tots guapos amb el seu nou vestit d'hivern, em regalen algunes bromes.

Repàs de l'actualitat: el Rial Sinerenc ha tornat!. Un apunt per parlar de la política, una referència al Ple de la setmana passada. Es podria comentar la vergonyosa discussió que es va veure i viure, la sorpresa en descobrir que d'un apunt de bloc personal es fa un tema d'estat .... però finalment sembla que ens comencem a posar les piles en matèria de recollida selectiva, ni que sigui perquè la llei ens obliga i el temps s'acaba.

Judici contra un pidolaire per agredir una veïna d’Arenys, un succès lamentable .... però avui els mitjans de comunicació tornen a veure Arenys com un poble amb riquesa gastronòmica, diversos periodistes participen de la ja tradicional pesca del calamar, un acte que els permet conèixer d'a prop allò del que han de parlar quan cobreixen el Calamarenys.

Bé i fins aquí. Com diu el poeta “Tot és possible i tot està per fer”.

Isabel Artero