Líders espirituals

Darrerament les religions comparteixen protagonisme amb els partits polítics. I això en uns dies en els que les persones de religió musulmana es troben immerses en el Rabadà una tradició que, com el dejuni de Quaresma, té com a eina de culte a Deu, sigui quin sigui aquest Deu, el menjar o millor el fet de deixar de menjar.

Avui una nena de 8 anys de religió musulmana és l'excusa perfecte per parlar dels conflictes relacionats amb determinades practiques religioses. Resulta que aquesta nena ha estat 6 dies sense poder anar a classe perquè la direcció de l'escola on estudia, a Girona, li ha prohibit l'accés al centre amb el mocador al cap. La Conselleria d'Educació ha pres part en el conflicte obligant al centre a rectificar. Sincerament no sé si està bé o no. Per norma no soc amant dels uniformes. Però si m'hagués de posicionar en contra d'aquesta peça de roba potser també hauria de fer com algun líder polític italià que ha qüestionat l'ús dels uniformes de les monges en equipaments públics com hospitals o escoles. Suposo que la clau està en la llibertat, en el fet que les peces de roba no responguin a una imposició.

Ahir coneixíem les declaracions del cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio Maria Rouco, convidant al pares i mares a fer objecció de consciència. Dit així una podria pensar que aquesta acció la demanava per lluitar contra l'explotació infantil, el maltractament a les dones o les violacions dels Drets Humans. Però no. Rouco Barela convidava als pares a negar-se que els seus fills rebin l'ensenyament de la nova assignatura de ciutadania. Els valors cívics i democràtics que s'ensenyen no els agraden. Tant és si aquesta és una assignatura que rep el vist-i-plau del Parlament, tant és si es tracte d'uns temes que s'ensenyen a la majoria de països del nostre entorn sense cap mena de problema, tant és si els continguts impartits són tant importants com l' aproximació respectuosa a la diversitat, les relacions interpersonals i la participació, els deures i drets ciutadans, les societats democràtiques, i la ciutadania en un món global. D'entrada només puc dir que espero que les meves filles es puguin educar en uns valors com aquests.

I enmig d'aquesta actualitat, la notícia important i davant la qual no hauríem de quedar quiets. Ens expliquen, tot i que sense dades confirmades, que la Junta Militar birmana està vulnerant la majoria de Drets Humans, i està sent especialment cruel i violenta amb els monjos. Hi ha organitzacions que denuncien la desaparició de 1.500 persones. Milers de monjos han estat retinguts a la força i res se sap d'ells. Avui els diaris difonen la imatge del cadàver d'un monjo brutalment apallisat i tirat al riu Rangun. Els monjos que donàven una lliçó a mig món fa només uns dies amb la seva actitud pacífica manifestant-se contra l'opressió que es viu a Birmania, ara estan sols. El món mira cap a un altre costat, s'intenta parlar amb aquells que no entenen de paraules sinó de violència. M'agradaria sentir en aquest moment els líders, catòlics o musulmans, com es queixen d'aquesta situació que pateixen altres companys, altres líders espirituals. El que hauríem de fer tots plegats, amb el mocador al cap o amb una gorra, amb un llibre de ciutadania sota el braç o amb les aventures de Harry Potter, és denunciar la situació que pateixen els monjos i la població birmana.

Un dia més queda clar que tot és possible i tot està per fer.