Ja n'hi ha prou!

M'ha costat uns dies arribar a dir que no estic a favor de la crema de les fotografies del rei. Em frenava la prudència i la por a no ser entesa. La setmana passada llegia una opinió a un diari en la que algú comentava que per deixar constància del fer del rei d'Espanya només cal recordar d'on ve, quin ha estat el seu paper o algunes de les seves magnífiques declaracions com aquella que assegurava que el català no havia estat mai una llengua perseguida. Això em serveix per explicar que jo no defenso la monarquia sinó una manera de fer, de lluitar o de mostrar el nostre rebuig a determinades accions o persones.

Dit això, passem a les conseqüències de la crema de fotografies del monarca. Estic totalment en contra del procés que s'està seguint a l'Audiència Nacional. Qualsevol diria que les persones que van dur a terme aquestes protestes fossin terroristes!. Si seguim el mateix criteri m'agradaria veure a personatges com Jímenez Losantos (periodista de la COPE) declarant a l'Audiència Nacional. Les seves declaracions respecte als catalans en general, i a determinades persones en concret, són alguna cosa més que ofensives. Si la por és l'exaltació de la violència, us recomano que de tant en tant escolteu el seu programa, us poseu en la pell d'un habitant de Castilla La Mancha per exemple, i penseu quin sentiment cap als catalans us provocaria el que escolteu en veu d'aquest periodista. En base a aquesta democràcia de la que molts polítics espanyols s'omplen la boca, cal una igualtat de tracte, és a dir, “o tots moros o tots cristians”.

Fins i tot en algun moment he pensat que aquesta polèmica sobre el rebuig a la monarquia, que no només es produeix a Catalunya, està articulada. Vull dir que els mitjans de l'Estat Espanyol i alguns partits polítics l'estan magnificant. I dic això perquè mentre discutim sobre si s'ha de permetre la crema de les famoses fotografies en base al dret de la llibertant d'expressió, ens estan prenent el pel un cop més. Només cal que feu una ullada als diaris i per veure que a hores d'ara els famosos Papers de Salamanca encara no són a casa. Es tracta de dos milions de documents privats que van ser robats durant la dictadura franquista. Documents localitzats igual que els seus propietaris. El seu retorn es va aprovar per llei el 17 de novembre de 2005. Al gener de 2006, com si fóssim babaus, ens van retornar un 20% d'aquests papers. Amb això van fer silenciar els que demanaven justícia. 2 anys després no hi ha hagut cap més moviment per part de l'Estat Espanyol. Llegeixo que entre els documents hi ha, per exemple, les cartes que l'escriptora Teresa Pàmies va enviar al seu germà durant la guerra i em cau la cara de vergonya. A la pàgina del costat llegeixo un titular “El Govern repta el PP i impulsa la llei de la memòria històrica”. Deuen pensar que som tontos! Si no tenen l'empenta necessària per retornar uns papers robats com tindran la valentia d'obligar a reconèixer les víctimes, els abusos, la necessitat d'enretirar símbols dictatorials?.

Com sempre el dia a dia ens ensenya que “tot és possible”, només cal fer una ullada a la llei de retorn dels arxius confiscats, però “tot està per fer”, només cal veure en quin punt ens trobem, amb noves veus que educadament anuncien que “La nació catalana diu prou, VOLEM TOTS ELS PAPERS”.