Renfe, Barcelona i jo (III)
Enviat per waropa el
Ara mateix estic meditant si em queixo o no. I es que no sé què fer? Quant un fet lleig i molest es repeteix cada dia (gairebé) una es cansa del mal humor, de la queixa i el fet de queixar-se en sí. És com desmerèixer l'acció de protesta. M'explico.
Tinc entès que hom protesta quant una cosa o acció li sembla malament o hi estar en desacord. L'acció de protestar i presentar queixa formal sempre (gairebé) ha tingut una resposta o reacció, normalment s'arregla la cosa o es millora, fins i tot, es canvia.
Renfe i Adif han aconseguit que tot això quedi 'desmitificat' i figuri com a paper mullat als arxius. Per molt que protestem, demanem canvis, omplim papers i reivindiquem NO HI HA MANERA DE SOLUCIONAR ELS PROBLEMES
Avui, no sé quina solució seria la millor. M'estic tornant extremista (per moments) i crec que seria millor recuperar el plaer i 'l'obligació' de traslladar-se pel món a peu perquè l'únic problema que tindria seria el mal de peus, espantós, peró de fàcil solució.
