Okupes del Bareu

Ahir després d'un dia fort de feina, no oblidem que era dilluns i els dilluns sempre són més durs de passar, vaig seure davant la televisió. Les notícies, tant és de quina tele si de la nostra o de la seva, parlaven del calvari pel que estan passant al País Valencià després dels darrers aiguats. Les imatges be podrien correspondre a les inundacions que en moltes ocasions s'han produït a països llunyans. Les ajudes que arribaven també recordaven altres episodis d'altres contrades. Ahir es repartien flassades i menjar entre els damnificats. La diferència està en nosaltres. En els veïns més propers que veiem com està passant tot això. Ahir em preguntava perquè la societat no havíem reaccionat com fem quan això passa a l'altra costat del món. On són els comptes corrents per recollir diners? I la recollida de material, perquè no s'ha fet?. Potser perquè quan el mal ens agafa a prop no ens sembla tant fort. Ambtot cal ser justos i dir que hi ha voluntaris que s'han desplaçat a algunes poblacions afectades per ajudar als veïns afectats. També hi ha anat l'exèrcit...em sembla que aquestes són les úniques feines positives que els hi conec, m'agrada veure com deixen de jugar a guerres i es posen a ajudar als qui ho necessiten.

S'acaben les notícies i arriba el temps, un d'aquells espais que acostumem a mirar amb atenció per preveure el dia següent. Continua l'amenaça de ruixats, tot i que en Molina assegura que ja no seran tant virulents. Però aquesta vegada poden arribar fins a casa. Aleshores torno a pensar en les notícies. Els experts en orografia explicaven que el principal problema és el creixement urbanístic descontrolat. Resulta que hem fet d'ocupes. Hem agafat terrenys que eren de l'aigua, rieres i lleres dels rius, i ens hem instalat. Durant molts anys no passa res, però algun dia arriba la seva veritable propietària, l'aigua, i aleshores quedem fotuts.

Bé doncs jo crec que soc una d'aquestes okupes. Visc al Rial del Bareu, aquell que intenta fer-se pas entre cotxes i pisos quan plou, aquell que inunda algun supermercat i alguns baixos durant les tempestes, aquell que sobre el que edificaran un munt de nous habitatges i una magnífica escola, aquell que sembla ser es convertirà en el cavall de batalla de la política local. I precisament aquí és on em preocupo. No voldria ser una d'aquelles persones que ahir utilitzaven una càmera de televisió per explicar-me que ho han perdut tot, que estan al carrer. Soc veïna del Bareu. No vaig poder anar a la reunió. No he tingut els detalls de les obres si no és per la crònica d'altres veïns que sí van anar a la reunió. En general tots estan “mosques”. Jo continuo sense saber com ha d'anar tot plegat, si haig de portar un notari perquè certifiqui que casa meva està bé abans de començar les obres, com s'havia dit en l'anterior reunió. Espero informació dels responsables municipals i espero responsabilitat a l'hora d'informar sobre el tema. No vull que el govern m'enganyi però tampoc vull que l'oposició m'utilitzi. Aquest és un tema important. Som molts veïns afectats, és una obra complida en un indret robat a l'aigüa.

Per tant tot és possible, fins i tot pifiar-la, i tot està per fer, fins i tot seure i entre tots vetllar perquè les coses es fagin ben fetes.