Prou manipulació informativa i política

Avui em seria molt més fàcil parlar del vergonyós i condemnable atemptat d'ETA o de la manca de democràcia i tuf desagradable que ens arriba entorn les eleccions celebrades a Rússia. Però malgrat això em decideixo a agafar el camí complicat i intentar mostrar-vos el que penso i, sobretot, el que sento arran de la manifestació viscuda aquest passat dissabte a Barcelona. Ho faig com un exercici de responsabilitat després de veure el tractament informatiu que han fet els grans mitjans de comunicació, especialment els nostres.

Veient les imatges de dissabte recordava la situació viscuda el 15-F quan els carrers de Barcelona també es van omplir de catalans tips d'aguantar una situació incomprensible, la de l'amenaça d'atac a l'Irak, i uns polítics que justificaven una situació injustificable i s'omplien la boca de mentides i excuses barates. En aquell moment també va ser la ciutadania la que va tirar del carro, la que es va organitzar, la que va dir prou. Aquell dissabte també es van apuntar nombrosos polítics a la protesta, també van compartir pancartes amb els ciutadans d'a peu. Només un fet era diferent el 15-F els mitjans de comunicació van reaccionar davant un fet ineludible, allò era notícia. No podien tancar els ulls o mirar cap a una altra banda, no es podien quedar sords davant el crit unànime de tantes persones. El 15-F la manifestació es va seguir en directe, les connexions amb diferents ciutats de l'Estat Espanyol es succeïen minut darrera minut. Tard però els grans mitjans es van posar les piles. En canvi el que ja es coneix com 1-D “rien de rien”. Una notícia més al TN, cap connexió durant la manifestació, i un tractament informatiu, dit suaument, qüestionable i clarament partidista i reprovable. Ahir un nou episodi al programa l'Àgora amb una tertúlia dispersa, amb masses temes barrejats i posant al mateix nivell un tema com la qualitat de l'ensenyament a Catalunya o la protesta de dissabte. Per aquesta raó avui decideixo parlar i dir jo també prou. Prou a la manipulació informativa, prou al silenci davant uns mitjans de comunicació públics que funcionen de manera dubtosa davant fets importants pel país, siguin del nostre grat o no, prou a una situació com la que vaig veure dissabte. TV3 és la nostra no pels continguts sinó perquè la paguem de la nostra butxaca. L'objectiu hauria de ser aconseguir que passéssim de saber que és nostra a sentir-la nostra.

Però més enllà del tractament informatiu de la manifestació, hi ha la manifestació en si. Em sento prou identificada amb la majoria de les reclamacions, queixes i sentiments que allà es donaven com per dir que la recolzo tot i no ser-hi present. Crec que no podem permetre situacions com les viscudes però especialment el tracte rebut. De vegades cal plantar-se i dir Prou. Sincerament no sé quin és el camí per evitar el maltracte, en aquest sentit envejo a persones com en Xavi Mir, en tant que veuen clara la ruta, el viatge que cal emprendre com a País. Però si tinc molt present que el maltracte no ens pot deixar indiferent. Denuncio les desigualtats convençuda quan veig que les pateix un altre, com no hauria de tenir clares les que pateixo jo com a catalana?.

De la mateixa manera i amb la mateixa calma i claredat, reclamo dignitat per part d'aquells polítics que pul·lulen mentre altres treballen la jugada i s'apunten el gol tot esperant ser els pichichis d'una lliga que finalitza en pocs mesos i que si atenem a les seves paraules no és ni la seva. Mentre defensem les seleccions catalanes juguem un partit tot pensant en acabar victoriosos a la lliga espanyola. Reclamo als líders polítics que prenguin consciència que els milers de persones que es van manifestar dissabte a Barcelona no necessiten una casa gran o comuna per ubicar-hi el seu catalanisme, aquest és un sentiment que no necessita hostatgeria, que neix i creix a dins. Personalment no necessito líders que s'omplin la boca recordant que són catalanistes, jo vull polítics que actuïn com a catalans.