Carnestoltes, tretze voltes...

Arenys de Mar torna a ser sota el mandat d'en Carnestoltes. Ahir, amb el vist-i-plau dels qui eren al Calisay, va cridar a la revolta contra la mediocritat i la hipocresia. El Carnestoltes d'enguany i tots els qui s'han organitzat en la Comissió de Carnaval, ja havien guanyat la partida abans de començar, aconseguir que el Carnaval fos motiu de debat en el ple municipal. Felicitats!

Aquest matí, al mercat del dissabte, he anat a comprar una cinta i un llaç vermell per que la Jana sigui la Blancaneu al ball de la tarda. La venedora m'ha obsequiat també amb un poema d'en Georges Moustaki, tota una declaració en ple Carnaval.

" Declaro l'estat de felicitat permanent i el dret de cadascun a tots els privilegis. Dic que el patiment és un sacrilegi quan hi ha per a tots roses i pa blanc.

Protesto la legitimitat de les guerres, la justícia que mata i la mort que castiga, les consciències que dormen al fons del jaç, la civilització en mans de mercenaris.

Veig morir aquest segle que es fa vell. Un món diferent renaixerà de les seves cendres. Però no en tinc prou amb esperar-ho. L'he esperat massa. El vull ara...

Que la meva dona sigui bella totes les hores del dia, sense tenir que dissimular sota el maquillatge. I que no es parli més de deixar per més tard les ganes que tinc de fer-li l'amor.

Que els nostres fills siguin homes, no només adults. Que siguin allò que nosaltres hauríem volgut ser. Que siguem germans, camarades i còmplices, en lloc de dues generacions que s'insulten.

Que els nostres pares puguin per fi emancipar-se, i que atrapin el temps per acariciar les seves dones, després de tota una vida de suor i llàgrimes i de les entreguerres que no varen ser la pau.

Declaro l'estat de felicitat permanent, sense que això siguin paraules amb música, sense esperar que vinguin els temps messiànics, sense que això sigui votat en cap parlament.

Dic que, a partir d'ara, serem responsables. No rendirem compte a ningú, ni a res. Transformarem l'atzar en destí, sols a bord, sense amo, sense Déu i sense diable.

Si vols venir, passa la passarel·la. Hi ha lloc per a tots i per a cadascun. Però ens resta encara fer camí per veure brillar un nou estel. "

Afegeix un comentari nou