LLista oberta dels desastres mediatics.

Quand era petit me engoxaiva molt anar cap l'origen de tot, amb la idea de preguntarme.... i avans que?, i avans que?, i avns que?. estava a punt de arrivar al principi de les coses, amb la engoixant questio inacabaple.
I tot var començar per aquella parrafade que diu i deia.. "Al principi era el Verb , i el verb era Deu... i jo amb preguntab , i avans que hi habia?. RES, RES , RES, "LA NADA, ELS RES ¡¡, I ELS res, que es el RES?
Aquest ejercici masoquiste de Questuionar cap l'origen de les coses, i que era necesari per destruir lo existent, per arrivar a construir el VUIT, EL RES, era i es abracadabrant, terrorific, tant que jo ja veia conjuantament l'idea del principi i final de les coses.
Recordo haber fet aquest exercici de anar cap enrrera de les coses, i haber casi vist EL RES. moltes vegades, quant estaba a punt d'arriva-ri, me espantaba i Flash¡ Pam¡ miraba a dreta a esquerra, al bosc del fondo i respiraba per haberma salvat. Tornaba caminan cap a casa i no deia i fins avui no he dit, que casi he vist La Nada, el Res. Perque aquest "casi", amb va pensar que realment no he vist EL RES.