Per Osona

Després de tota la setmana treballant i molt conscient del cansament físic que arrossego, avui he visitat el Monestir de Sant Pere de Casserres. Una meravella romànica, l'únic d'orde benedictí a la comarca d'Osona.

Al monestir s'hi pot arribar amb cotxe, però jo he decidit arribar-hi pel camí de muntanya. Una altre meravella!. No es pot dir que el camí sigui llarg i amb moltes dificultats, però jo fa temps que no caminava tanta estona seguida. Diria que des de que em van posar la pròtesi... Una hora i mitja d'anada, hora i mitja de tornada.

El monestir és petit, però eixerit i la ruta per arribar-hi té per decorat el riu Ter, en llastimós estat actualment, i amb el pantà de Sau (sense comentaris) de fons.

Tot plegat no queda lluny de casa i cap a les 7 de la tarda he arribat. Reconec que les cames em fan figa, que els peus no podien més, que la motxilla m'ha 'desconfigurat' l'esquena i que tot em fa mal. Ràpidament m'instal·lo dins la dutxa amb l'aigua calenta que em cobreix. No he malgastat molta aigua, això vol dir que la meva dutxada ha estat un fet totalment sostenible. M'he posat cremes i cremetes, m'he tallat les ungles dels peus i m'he posat roba còmoda. Quan el meu ritual finalitza, mig Catalunya està seguint el partit del Barça, però a mi tanta pilota em fa basarda.

És així com he arribat fins a l'ordinador i al bloc. Per compartir la meva gesta, per dir que no hi ha múscul del cos que no em faci mal i que les meves intencions tenen un llit per protagonista. Que la foto no és meva, perquè duia la màquina analògica i no tindré el revelat fins dimarts. Que me'n vaig a dormir. Que...Bona Nit!