Giratomb de Vida

Ara mateix he acabat de llegir la novel·la inèdita 'Giratomb de Vida' de l'arenyenc Josep M. Miquel i Vergés, editada per Angle Editorial.

No us enganyaré si us dic que és un magnífic retrat d'una societat que ja no existeix i d'un Arenys que ja no és. L'exili explicat en primera persona, l'angoixa de la guerra, el buscar-se a un mateix, tot un seguit de situacions difícils d'explicar i més de concentrar en un llibre. Miquel i Vergés fa aquesta feina d'una manera fantàstica.

Primer, retrata una família ben situada i que anirà a menys per la guerra i la postguerra. La figura de l'hereu, la jerarquia i l'ordre familiar i de les coses quotidianes. Els anhels que passen de generació en generació.

Segon, una obra que parla i explica l'exili de molts catalans. L'autor es va haver d'exiliar a Mèxic, com Ferran de pol i molts altres arenyencs.

Tercer, la República, l'esclat de la Guerra Civil (Guerra dels 3 anys) en un poble petit, però que viu pendent de tot el que passa a Barcelona. La lluita local, la crònica d'uns fets que no s'haurien de repetir, l'angoixa de viure amb la por.

Quart, la societat. Aquells valors, aquell manera de fer i viure o millor dit, sobreviure. Les relacions personals, els desenganys, amors i desamors, el passat que sempre ens persegueix.

Potser no és un novel·la molt moderna, és cert, però la recuperació d'aquests escriptors vol dir moltes coses. La més important, conèixer el preu d'un exili, el preu de no poder expressar-te amb llibertat, el preu de creure en una opció política, el preu d'una guerra. Aquests personatges van escriure fets reals, fets que no han de repetir-se.

El tast:
En passar per una botiga de robes, com d'esma, girà els ulls cap a l'aparador. Hi havia uns grans cartells que el senyor Magraner llegí i tornà a llegir, com per tenir la certesa que allò era veritat. Tot d'una pensà: "Bé vaja! No pot ser! Tot això ho somnies". Però tornà a llegir, després de fregar-se els ulls:
"Per ordre del Comitè es suprimeix el nom de Déu de les salutacions, com Déu te guard, Adéu i Adéu-siau. D'ara endavant s'ha de dir: Salut, company, o Salut, companya.- El Comitè".

El senyor Magraner es recordà dels homes de la fonda i es digué que, si s'havia de treure el nom de Déu en les salutacions, també estaria bé que no se'l posessin tant a la boca i no se'n recordessin, amb tanta insistència, justament els que més volien que s'oblidés.

. I Mèxic va acollir catalans que hi van fer 'pinya': http://www.ocm.cat/1nc/catprincipal.htm

. Cinc cèntims sobre l'autor: Neix a Arenys de Mar el 1903. Historiador i escriptor. La seva obra es regeix per la voluntat de testimoniar la seva experiència vital i cultural. Abans de la guerra civil, conrea poesia i teatre. Compromès amb Acció Catalana, s'ha d'exiliar a Mèxic. Col·labora en publicacions catalanes i mexicanes. Participa en la creació de Full Català i funda, amb Ferran de Pol i Joan Sales, Quaderns de l'Exili. Mor a Coyoacán (Mèxic) el 1964.