Anada i tornada a Arenys (via Almendralejo)

Llegeixo al 3/24 que 'tenim les rodalies més cares d'Estat'. La setmana passada també me'n vaig adonar a l'agafar un bitllet de rodalies d'una zona des d'Atocha. L'altra sorpresa va ser fa un mes al descobrir l'euro afegit que té el metro per arribar a Barajas. O sigui que entenc que no es tant un tema de la mateixa Renfe, quedi disculpada, sinó del sistema tarifari integrat que gaudeix Madrid i que es evident que és molt més beneficiós en serveis i en tarifes que el que tenim a Barcelona.

Amb aquest apunt aprofito i m'obligo a agafar el fil del bloc, completament oblidat des de fa unes setmanes i segur que no serà per falta de temes... i m'apunto amb el tema més pimflin (que diria la Sara) dels que en algun moment he pensat que valia la pena de comentar.

Anada i tornada a Arenys (via Almendralejo)

A primera hora de la tarda de l'11-M teníem reunió a Almendralejo , a tocar de Merida. Unes setmanes abans, pel mateix tema, ja havíem fet el viatge a Badajoz, amb avió d'anada i tornada. Ara teníem l'AVE i vàrem voler estrenar-lo sense saber que els dos dies de viatge seria una combinació de transport públic i privat digne d'un llibre d'en Teo i on només en hi faltaria una passejada en 'golondrina'.

A les 7 del matí l'andana de l'estació de Rodalies (RENFE) d'Arenys coincideixo amb un grup de l'IES Els Tres Turons que també van cap a Madrid, però ells han agafat una companyia aeria de baix cost perque, segons m'expliquen, 'a l'anar en grup sortia millor preu que amb l'AVE'. El tren de les 7:08 arriba abans d'hora i pugem.

A les 8 ja sóc a l'estació de Sants, mentre els estudiants arenyencs canvien d'andana per anar cap a l'Aeroport, jo tinc vint minuts per fer un primer cafè i trobar-me amb els meus companys de viatge. Sense preses enfilem el control d'accés a l'AVE i en un no res, amb el mínim control de seguretat i amb tracte molt atent de tot el personal, ja som dalt del tren i al canviar els digits de 8:30 es posa en marxa suaument.

Tenim un seient còmode i molt d'espai per les cames. Veiem els 300 Km/h emblemàtics (de la ministra), fem feina, rebem trucades, ens aixequem i un segon cafè. A les 11:11 entrem a Atocha. Truco als estudiants de l'IES i no tenen cobertura. Anem a l'agència de lloguer de cotxes i el tenen reservat però no podem sortir per la seguretat dels actes commemoratius de l'11-M. Ens ofereixen un cotxes a Chamartín i agafem un tren de la rodalia (aquí és de 'cercanias') des de la mateixa estació d'Atocha. Aquell mateix matí, fa quatre anys enrera, van esclatar-hi les bombes.

Amb un minut arriba un tren i tres parades i som a Chamartin. Ens donen el cotxe de lloguer i a un quart d'1, estem buscant alguna M camí de Portugal. Truca en Bernat de l'Institut que acaben d'arribar a Barajas. Encara han d'anar cap al centre o sigui que la particular cursa arenyenca, en aquest cas, la guanyat l'AVE. Nosaltres enfilem Leganés, Mostoles, El Alamo (carai!), Talavera... Gredos a la dreta, i parem a dinar just abans de la nuclear d'Almaraz. A les 4 passem per Mèrida i a 1/4 de 5 som a lloc. Ens reunim i marxem cap a Badajoz. Sopar (sense més detalls) i dormir.

A les 7 del matí ja som a l'aeroport de Badajoz. Violeta de Nou segur que el va fer servir de referència per l'aeroport d'en Teo. Tot està situat en un radi de 20 metres i, excepte la torre de control, caben en el mateix dibuix. Deixem les claus del cotxe, fem el check-in, cafetó per despertar, control de seguretat amb totes les de la llei, sala d'espera i embarcament... tot a tocar. Sortim a peu a la pista i ja som dalt de l'avió.

A quarts de nou ja som a El Prat. L'autobús ens deixa a la terminal i agafem un taxi directe cap a Cornellà, al Citilab. Un parell d'hores per resoldre diferents temes i sortida a correcuita cap a la parada del tram i fins al final de la línia a Francesc Macià. Reunió. I deu minuts a peu fins a Enric Granados. Reunió amb dinar. I metro fins a la Plaça de Catalunya. Veiem les bicis aparcades però no arribariem a Arenys... baixem a l'estació de rodalies i tren cap a casa. A l'andana no puc estar-me de fer repàs de les darreres 34 hores. I penso amb els nois i noies de l'IES que són a Madrid, fins divendres... a segon de BUP, el professor d'història d'art ens va portar a Madrid. Pensió tronada, rastro, museus (Gernika inclós)... i 8 hores inacabables d'autobús ( amb el vídeo d'Acorralado') .