PERIODISTES, PRESENTADOS, TERTULIANS I COMUNICADORS AL INFERN DE DOS AMB DOS

No se per on començar, el problema del aigua que ha posat davant de tot hom les deficiències de la nostre classe política, de tot el mon mediatic, (empresaris de la comunicació, “professionals” de la informació (periodistes, comunicadors, presentadors. Ho deixaré per un altre dia.

Es veritat, estem en un país democràtic, en el que es parla de tot.
Si, es veritat, es parla de tot, sense ordre ni concert.
Veieu uns cosetes que succeeixen diàriament. De 8 a 12,
Enquestes per TV3, cada mati, que estan alimentades per un personatge, que ja es mes que un servidor de la comunicació. Se esta convertint en un formador d’opinió, per activa o per passivà.
Per mi es un cas clar. Un presentador amb una dicció impecable, que se l’entén fonèticament, al mateix temps, te un to, rellepat, falsament cordial. No tracte als personatges amb la mateixa vara. Ho sap dissimular, com sap dissimular les seves intencions. I quant li interessa, talla al entrevistat, si se li aparta del guio, establert per ell mateix.
El seu espai esta composat per els acòlits fitxes de plantilla, i els tertulians i tertulianes ben alliçonats, que dona la sensació que han fet moments abans l’últim assaig sobre la seva actuació immediata.
Les noticies o els temes, son tractats segons una determinada direcció, la que recolza l’opinió que es defensa descaradament o solapadament.
Es vergonyós, que aquets periodistes que fa pocs dies, denunciaven el seu desacord amb las directrius sobre el tractament de les noticies durant la campanya electoral, ells, immaculats i purs, se amaguin darrera de unes enquestes, absolutament manipulades o manipuladores (que sen semblants no es lo mateix).
Alguna vegada ens han dit, la audiència que havia en el moment o durant el moment de la enquesta ?. I ha continuació, han dit el numero de teleespectadors que no han participat ?.
No, cap de les dugués dades informatives, que en donarien llum, sobre la força quantitativa i qualitativa de les dades recollides.
Senzillament, ens diuen... “..el 35 % diuen que estan a favor de ..tal cosa” i el 65% estan en contra. Ens diuen com a molt, 3.500 respostes diuen tal cosa i 6.500 diuen tal altra.
Ningú ens diu, de per exemple,.... de 125000 teleoyents que en aquell moment estaven en la nostra Antena, han votat un total de 10000 respostes, tantes a favor tantes en contra.
Sen rigorosos, també se hauria de pogue sabé, si es que estem fent una enquesta, o un estudi seriós d’opinió, quants teleespectadors en aquells moments estaven veient altres canals. Això ens podria també fer valorar mes exactament els resultats mostrats.

Les enquestes, fetes com se estan fent, son un frau a la audiència, que mostra la seva ingenuïtat, perquè a mes a mes paga per donar el seu “vot” o opinió.

Això ens porta a dir, que qui es el pocavergonya, en aquesta historia ?-.
L’empresa propietària de la emissora?.
Els periodistes, que donant la cara o la veu, sota les imatges de presentació de la pregunta ?.

Si, se ha vilipendiat sense cap mirament, i crec que a vegades amb raó, a la classe política.
Jo, personalment, quant algun “polític”, se auto reconeix o accepta que se li atorgui el títol de “polític”, ja me el miro malament.

Pues de la mateixa manera, miro malament, als comunicadors, presentadors, locutors que han traspassat el seu lloc, i se aprofiten del efecte màgic que tenen sobre les audiències.

Això beneficia a la empresa, perquè gracies al comunicador de torn, això li dona audiència. I la audiència, son cèntims. I els cèntims estant molt apreciats.
Aquesta situació, crea una complicitat, empresa i treballador.
Aquest periodista, treballador professional de la Informació, es plenament conscient de la seva pròpia prostitució professional.
Pro aquest mateix personatge, que no es gens tonto, troba la manera de perpetuares i autoalimentares.
Ell millor que ningú, sap que la audiència el espectador, el receptor de la comunicació es perfectament manipulable.
La audiència es tan babaua, que troba mes important l’anècdota del home que mossega al gos, que no pas, la del gos que mossega al home.

I això el comunicador ho sap, (no se ha tret el títol a una tómbola ) i ho juga com vol.

Penso, que també en el nostre país, el Mon Mediatic, esta pervertit, i nosaltres els usuaris, ja ni ens donem conte. I si alguns es donem conte, no saben que se ha de fer.