ubuntu a barcelona

la Van a Sheffield, a la primavera del 2001, em va ensenyar la paraula que, sempre nel più o nel meno - a sigún, q dirien aquells altres -, considero que descriu la meva vida: OVERWHELMED

ara no tinc temps ni esma per mirar-ne el significat enlloc, ja ho faré i ja modificaré l'apunt, però jo us ho traduïria com una mena de "exhultant, ple/na de felicitat, positiu, in gamba, fantàsticament" i un munt d'adjectius més en aquesta línia...

fa tres nits q no torno a Arenys, i dormo a casa la meva germana a Muntaner amb Mitre, davant de ca l'Almirall, un barri que per molt que no em senti meu em fa sentir com a casa, i un pis que, per molt que sigui de ma germana, me'l sento una mica meu (de fet, una de les meves úniques possessions en aquesta vida és allí, un llit individual estupendu de 'ferro forjat' de l'Ikea)

anit, després d'aquesta setmana absolutament extasiant, pujava pel Pg. de Gràcia, que em va veure néixer, direcció la farmàcia de la Pedrera, l'única q conec per ara a Bcn q tingui obert les 24 hores, per comprar-me els meus Somnets de Cardedeu, la meva nova 'droga', juntament amb la vainilla que ja venia practicant des de l'any passat en la primera època somnhiadora... són unes tovalloletes que poses a sota el coixí (jo que mai abans havia dormit amb coixí, però l'estiu passat me'n vaig comprar un de ben tovet i ideal a can Teo), i que desprenen aromes d'eucaliptus i altres similars, i et fan dormir com un nadó...

doncs bé, per desgràcia meva, no en tenien, com a les altres 3 farmàcies que havia visitat durant el dia... però tenien til.la i la crema de l'àvia Margarita, amb la G de Gaudí -pq és la farmàcia de davant de la Pedrera i de sota l'oficina de la Unió Europea a Bcn-, g tb de les meves...

no obstant, eren quasi les dues ja, havia passat una hora i mitja parlant amb la Juana, uns bancs més avall del mateix Passeig...

ens vam entendre de seguida
és gallega, del tres d'agost del 29, en té 78 i en fa 79, és una Leo esplèndida, i entranyable com els i les que més dels meus asils arenyencs
em va fer riure i plorar, enfadar-me i adonar-me, però sobretot, ens vam fer felices...

pujava pensant en com em posaria en contacte amb els que fa poc van fer la nit del recompte de sense sostres a Barcelona, però feia un parell de dies, amb la Tonina dinant prop del Mercat de Santa Caterina en Carles i en Pep em van cantar l'envia'm un àngel... també vaig plorar-la, i ahir a mitjanit, sota casa, se'm va aparèixer el meu nou àngel de la meva particular i global constel.lació...

he dormit prou bé, vaig tancar la tele amb en Carles Prats a Dublin i l'he encès amb un Cuní exhultant també, amb aigua a Zaragoza i amb el meu cafè amb llet amb la llet freda avui al Molí, ara aniré a prendre'n un altre al Cafè de les Paraules de l'Avinguda Tarradellas, al costat de Matres

volia fer un apunt curt, però ja sabeu, quan començo no aturo...
el dedico no obstant a totes les dones, i homes, que han estat amb mi aquesta darrera setmana, i a tothom qui mai m'abandona vagi allà on vagi, però en especial a...

la Valdenia de Brasil i la gent d'Amnistia a Barcelona - http://www.amnistiacatalunya.org/pages/agenda.php

la Laura Caterina i la Marta Tudela d'Afgancat, la Sabina i la seva família

la gent de la Upec i en especial la Morena Herrera - http://www.universitatprogressista.org/ca/Activitats/cooperacio.html

i a les dones i homes de la Fcongd, i en especial, de la comissió de gènere, i sobretot, a la Judith - http://www.pangea.org/fcongd

a tothom -Claudia's, Maria's, Federico, Tonina, Iyi, Navarro, Piluca, Julià&Julià, Joan i Bebé, Raül i Oriol, Estela i Anna, Siscu's i Niterus, Ivonne's i esplaier@s, Eugenio's, Paco's i Instraw's, Bely i Marina, Nicola's 1 i 2, Nagel i Rodon, swingerus i comissionerus, Mag i Drakens, Ryanair's de Skavsta i taxistes de BCN, Nina d'Iran i Aina de Ciutadella, Dettoni's tuttis, i en especial, a en Joy i en Cesar, alegria per sempre... -

ubuntu de la giò*

http://es.youtube.com/watch?v=Dx0qGJCm-qU

1 comentari

Afegeix un comentari nou

Comentaris

georginadesynera

les paraules del cafè...

Enviat per georginadesynera el Dv, 13/06/2008 - 11:57

"La vida no és más que pequeñas y enrevesadas palabras que crean un único instante"

me n'oblidava i hi són cada dia i cada instant, per la Sandra i les seves noies també...
merci per tot,

georgina*