L’ESSENCIAL I LA DIVERSITAT CULTURAL.

L’ESSENCIAL I LA DIVERSITAT CULTURAL.

La diversitat cultural és patrimoni de la humanitat. Les diferents cultures s'expressen amb variades formes del pensament filosòfic i també d'expressió religiosa. Totes volen comunicar la seva bonhomia per una millora de l'auto-coneixement personal i aconseguir una bona relació amb la societat universal.
La majoria tenen com a pilars uns deures: La professió de fe, la pregària, la meditació, l'almoina, el dejuni, el perdó de les ofenses, el pelegrinatge, l'acció de gràcies, la recerca de la pau, de la felicitat, etc...,el conjunt d'aquestes pràctiques són útils pel millorament de la persona concreta, i com a conseqüència el benefici del conjunt de la humanitat. I això és bo.
.
Que hi trobem en el vèrtex d'aquestes creences?, fer crèdit a una filosofia, el seguiment a una persona, un líder, un mestre, un déu, fer-nos agradables a Algú.
Si es fa, per fer mèrits personals ens podem equivocar, -per pura ètica, -per convicció; Per altre part hem de saber distingir de que parlem com volem parlar de Déu, i de que parlem com ho fem dels homes de Déu, anomenats “profetes”, es a dir, dels qui parlaven en nom de Déu (revelació), o bé dels filòsofs i pensadors, (escrits i meditacions).
.
El Déu, o aquest Algú que està per sobre de tot, no l’ha vist mai ningú, i hem de tenir molt clar que, “com a principi i fi de tot, no necessita res de nosaltres, ja és feliç al cel”, les praxis religioses existeixen i han existit variablement al llarg de la història i tenen raó de ser pel millorament humà, per fomentar la germanor, per aprendre a estimar i cultivar les bones relacions amb tota la humanitat. El testimoniatge i experiències d’innombrables biografies (els sants i de moltes persones èticament sanes), en avalen que la pràctica de la bondat i la misericòrdia amb sinceritat de cor, no queda en sac foradat.
.
Però parlar, si podem, de la divinitat inconeguda només ho podem fer des de l’experiència, des del “tastar” la bondat de la seva manifestació o revelació a la humanitat, i d’obrir nostre cor a la seva paraula. “Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia!” (Sl 34,9)
La revelació, està expressada mitjançant la història del poble jueu, però la seva culminació en els fets i paraules de Jesús de Natzaret. Paraules i fets únics en tota la història de la humanitat, que han quedat registrats en els Evangelis. Els llibres més editats arreu del món, i en totes les llengües. “Mai ningú a parlat com aquest Jesús de Natzaret”, deien els seus contemporanis, la seva paraula és com un espasa de dos talls, no et deixa indiferent.
.
Aquest Jesús, va oferir i entregar la seva vida per acreditar la Veritat que és Déu, (“El Pare i Jo som Ú, almenys creieu per les obres”), i el Verídic Etern glorificà el Fill amb la Resurrecció Gloriosa, i s’ha assegut a la dreta de la majestat de Déu, constituït hereu universal.
Tots els altres profetes, “pels seus fruits els coneixereu”; esbrinant les seves obres i el que propugnen els seus seguidors podem saber a què atendre’ns, si sembren i actuen amb amor, o encegats, escampen odi arreu.
.
De Déu només n'hi ha un, així com de mitjancer només ni cal un de sol, el seu únic Fill, que la revelat.
Així, tota persona, institució o col.lectiu que impedeix el coneixement de l'únic revelador del Pare, Ntre. Senyor Jesucrist, es constitueix en “anticrist” perquè prefereix mantenir-se en la foscor de la ignorància, cercant el seu propi profit i privant de conèixer qui ens mostra la bondat i l’Amor de Déu, Llum, Camí, Veritat i Vida.
Resumint: Totes les expressions religioses tenen quelcom de positiu i bo, i en principi no cal canviar, mentre no manquin a la llibertat de poder arribar a completar el coneixement de l'Únic Veritable, perquè només hi ha UN SÒL DÉU, i UN SÒL PASTOR, per la constitució d'UN SÒL POBLE, EL REGNE DE DÉU, que més que un espai-territori o formulació teòrica d’un ideari, és una manera de viure, de ser i de fer.
.
D'Anticrist n'hi ha hagut des del principi, a totes èpoques, i ara heu sentit dir que la humanitat està en una cruïlla que, o bé la superem amb PAU, AMB TOTS ELS HOMES DE BONA VOLUNTAT, o s'enfonsarà, com altres imperis que un dia resplendien, i ara només en queden els vestigis.
Per això, cal estar ALERTA i VETLLAR, com ens convida la Paraula de Déu, a consolidar i refermar els valors que ens han configurat, que cadascú sàpiga donar raó de la seva fe, pregar sempre, no tingueu por, confieu en l'Únic que us pot salvar de tot el que està per venir. PREGUEU, perquè us podeu mantenir ferms i confiats a la seva presència.( Lc 21,36)