Accés obert a la nostra història

Als inicis del web a Internet, en l'era d'abans de Google, el més habitual pels qui explicaven les meravelles de la Xarxa era l'exemple contundent d'anar als cercadors de referència, que eren l'Altavista o Yahoo! i fer una cerca. La primera cerca potser era el nom d'un artista famós o el nom d'una ciutat exòtica sota demanda, però segur que la segona cerca era el nom del propi poble de naixença o de residència. I així, apareixien unes pàgines amb pocs colors i molt de text o molt acolorides i plenes d'imatges amb moviments recorrents. Eren les primeres pàgines amb continguts locals i les primeres fotos digitalitzades dels espais més propers penjades a la Xarxa per algun veí.

Amb la mateixa actitud d'aquells internautes novells i pioners vaig enfrontar-me a l'hemeroteca de La Vanguardia. La portada anunciava reculls sobre Kennedy, Lady Di i un repàs als presidents nordamericans, que aquest dies toca... vaig pensar que ho deixava per més tard. I em vaig adreçar a la caixa de la cerca. Me la vaig mirar bé. L'anava a posar a prova. I sense preses vaig escriure ARENYS.

Abans de prémer la cerca, vaig inspirar una mica d'aire i el vaig retenir. Estava a punt de demanar informació d'Arenys als darrers 150 anys de la crònica periodística continuada del món amb visió barcelonina. Em venien al cap les imatges de l'antiga redacció del carrer Pelai i aquelles sales nobles, amb volums de diaris enquadernats i pintures enormes de prohoms de la família editora. En menys d'un segon vaig tenir la resposta. Més de 50.000 documents. Acostumats a Google, aquestes quantitats ja no impressionen. I vaig posar-m'hi a remenar.

Em cridaven les històries del segle passat. Les dels anys noranta que recordava i les dels 40's i 50's que imaginava en els pitjors (si va haver-n'hi de millors) anys del franquisme. I de sobte una història del 1966, el meu primer any en aquest món. Una plana sencera amb una fotografia insòlita d'unes obres que coneixia però que no havia pogut valorar el seu impacte. Un retall a la muntanya per deixar pas als cotxes i al tren:

RECTIFICACIÓN DE CURVAS EN LA TRAVESÍA DE ARENYS DE MAR

Esta perspectiva aérea permite contemplar el estado actual de las obras que se realizan en la travesía de Arenys de Mar para rectificar las curvas sobre la carretera N-II, de una parte, y desplazar la vía terrea hacia el mar, ganando así unos espacios que han de permitir, a corto plazo, despejar aquellos obstáculos. Ciertamente, esta mejora, que forma parte del segundo Plan de Urgéncias redactado por el Ministerio de Obras Públicas, se pretende esté terminada, como las demás que con el mismo fin se realizan en otras poblaciones de la carretera de la costa, por el mismo itinerario, a principios del verano de 1967. El auxilio ha de suponer, sin duda, un notable alivio para la circulación, en espera de que lleguen las soluciones definitivas a través de las anheladas autopistas. En tanto recibimos esos grandes empeños, seguimos con atención los remedios que con tanta celeridad se están llevando a cabo, y de cuyo desarrollo tenemos un claro ejemplo en esta bella panorámica de la entrada a Arenys de Mar y su zona marítima.
(Foto helicóptero T A.F.-LA VANGUARDIA. Equipo de vuelo: Sergio Palao y Francisco Perales)

El redactat del text ja té la seva gràcia per ell mateix, però em crida l'atenció aquesta necessitat de modernització amb les “anheladas autopistas”. Enmig dels 60s, el creixement i el boom econòmic exercien una gran pressió a les carreteres i calien actuacions. Aquesta obra va representar el tall amb l'Arenys de sempre. Per la veïna de la població de Caldes va representar la construcció del viaducte que va partir-la i, que ara, es demana enderrocar. La foto, feta des d'un helicòpter, també aporta un component de modernitat i una certa espectacularitat, que es remarca amb el fet de citar l'equip de vol.

Quan jo encara no tenia un any aquests eren els exemples de la modernització. L'admiració per les grans obres i els moviments de terres deuen tenir un component genètic que ens recorda la nostra pròpia fragilitat. Una cosa em porta a l'altra, i ara l'admiració em fa tornar a valorar de manera especial el treball ingent de La Vanguardia de digitalitzar tota la seva hemeroteca i, sobretot, el fet d'oferir-la en obert a tota la ciutadania. Felicitats i gràcies per donar-nos aquest recurs que té un potencial increïble i que ha de contribuir de manera directa a construir una Societat del Coneixement més justa, més solidària i més lliure.

Si heu llegit aquest apunt fins el final, és que us agrada arribar fins el final de les històries, siguin llargues o curtes. No sé si us puc recomanar que us endinseu per l'hemeroteca de La Vanguardia. No ho feu ara si teniu pendent de fer una trucada o enviar un correu urgent. Feu-vos un cafetó, tanqueu el Faceboock i apagueu el que tingueu al foc. Ara ja podeu anar-hi!.

*Us he deixat adjunt (aquí sota) el PDF de la plana motiu del coemntari.

Afegeix un comentari nou