Maria de la Pau Janer i companyia

Mai no he llegit res d'ella, de la Maria de la Pau, de la Janer vull dir.
He començat malament...

M'ha caigut a les mans un llibret, escrit per ella, per la Janer vull dir, titulat "Coses que fan que la vida en parella valgui la pena". Començaré dient que no és una lectura gaire alegre, que confirma que jo així NO viuria mai en parella i que per escriure això, millor no escriure.

Segons ella comprant aquest llibret tindràs a les teves mans els estatuts de la bona convivència i la matèria primera per a ser feliç. Mentida!!! *opinió molt personal

Vaig posant exemples per fer-ho tot plegat més entenedor (si és possible):
- Totalment caspós; pàg 7:
Estar a casa, saber que esperes algú, voler que arribi. Sentir la clau al pany de la porta i que et salti el cor d'alegria Simplement, fa molta angunia...

- Increïble, però cert, tot i ser al segle XXI; pág 30 i 31:
Quan discuteixes amb el locutor del telenotícies, et sents menys desequilibrat si algú altre comparteix amb tu el sofà de casa
Després de llegir això una es pregunta qui pot estar més desequilibrat: el periodista (segons el canal) o qui comparteix el sofà (per prendre la decisió d'anar a viure junts).
Tens algú que t'explica els anuncis de televisió que no entens
Coses com aquesta rebenten (a mi personalment), ni que les persones fóssim incultes i curtes per naturalesa .

- Anul·lació; pàg 40:
Saber que mai no hauràs de mirar el telèfon esperant que algú se'n recordi de tu i es decideixi a trucar-te, perquè l'altre és la teva millor companyia He perdut o deixat perdre algunes amistats, però en el meu telèfon encara hi sonen veus amigues.

El que s'ha imprès (i publicat) és de jutjat de guàrdia. Tots busquem la manera de ser feliços i cadascú tria o troba la seva fórmula, però jo prefereixo mirar endavant i parlar de compartir. Aquest discurs caspós i passat de moda anul·la les persones, homes i dones, mata l'essència de l'ésser humà, no hi ha lloc per a les coses fonamentals. No de la parella, sinó de la persona, l'individu.
No ens podem quedar amb la submissió i el tenir-nos per tan poca cosa. El nostre passat no s'ho mereix, si més no, el meu.
Jo, per principis, no tanco la porta a llegir altres novel·les escrites per la Maria de la Pau perquè segur que aquest llibret no la representa com a escriptora. Segur que no.
Si algú ha llegit o ha fet un cop d'ull a "Coses que fan que la vida en parella valgui la pena" el convido a comentar-lo plegats. El meu punt de vista no és l'únic que preval...