Llegir

De sempre que la meva discreta dèria ha sigut llegir, tenir llibres entre mans, paraules dins el cap, històries per la imaginació.
No recordo el primer cop, ni el primer llibre, no he estat mai capaç de retenir una data. Només sé que paper escrit que se'm posa davant, paper que llegeixo. Com aquells fulls que acompanyen als medicaments, prospectes en diuen?... va ser per aquells dies que també em vaig tornar hipocondríaca, per culpa dels 'efectes secundaris' que no patia.

I mentre vaig en tren llegeixo els anuncis, els propagandístics i els informatius ferroviaris, la pantalla que intenta 'informar' del recorregut, fins i tot intento llegir les intencions del maquinista. És per això que tinc mania als de la Renfe.

El dia que em vaig casar, el primer que vaig arreplegar va ser el llibre de família, per veure què hi deia. Hi posava el mateix, en català i castellà.

Els llibrets d'instruccions també m'agraden, per la concentració alfabètica, per l'intent d'explicar una cosa senzilla de la manera més complicada possible.

Tot sigui per acumular vocabulari i obrir la ment, perquè no tothom és com jo, ni pensa com jo, ni somia com jo, ni respira el mateix aire que jo...que uns viuen allà i jo visc aquí, que no tots ho vivim de la mateixa manera; que uns de dretes, d'altres d'esquerres. T'ho dic de debó:

'Surt rufina a sa finestra,
que ja ve es vespre
Surt rufina as finestró
que fa foscor

Nena no siguis tossuda
que surt sa lluna
Nena no siguis mussol
que surt es sol'
Ses al·lotetes i sa jove de Sant Lluís
Cris Juanico