Ja ens veurem, Fidel

Si m'ha sobtat?.A mi la mort sempre em sobta.
Des de casa m'expliquen que en Fidel Soler ha mort aquesta matinada.
Després de molts mesos malalt, el que sigui l'ha vençut. I no era fàcil. Ho dic pensant en la persona que jo vaig conèixer.
Sempre parlava o comparava l'actualitat amb la seva etapa com a alcalde d'Arenys (1983-1987) amb CiU... 'Quan jo vaig ser alcalde...' i així t'explicava els criteris que van seguir en aquell moment per tirar endavant la vila, Arenys.
Jo no el recordo com a alcalde, era petita. Vam tenir més contacte mentre va ser president de l'Esplai. Cofoi et deia: 'mira, veus, hem tret això de 'gent gran' del nom d'Esplai i ja tenim més socis!'. Mirar endavant era el seu deliri.
Ja malalt, després d'una operació, els metges van dir que no podria parlar i no em va sorprendre descobrir que portava un paperet on hi deia: 'No parlo, però parlaré'. Senzillament, fantàstic.
I es que tu i jo podíem o no estar d'acord, sobretot mentre érem al Seràfics, però jo sempre vaig pensar que si et copiava alguna cosa, seria aquesta, la de voler superar tots els entrebancs i la de tirar endavant perquè sempre s'ha d'anar més lluny. Recullo aquesta dèria teva per fer-la meva, amb el teu permís. Ara et deixo que tinc coses a fer i a descobrir, demà serà un altre dia. No organitzis gaires coses allà on t'instal·lis, que ara toca reposar.
Ja ens veurem, Fidel!