QUARESMA: Preguntes i Respostes a l’Evangeli.5

QUI SÓC JO? QUI ÉS JESÚS DE NATZARET
.
Respondre a la pregunta: Qui és Jesús? Està intimament relacionat amb respondre a la pregunta: Qui sóc jo? Si ens adonem i hem experimentat que Jesús és TOT, el meu TOT, el sentit de la meva existència, Aquell sense el qual jo no seria res , les dues preguntes al final es converteixen en una sola, ja que: mai sóc jo mateix, mai sóc tant jo mateix com quan estic profundament relacionat amb Jesús. De manera que jo sóc, en tant que sóc amb Jesús.
.
La pregunta:
(Mt 8,23-27;Mc 4,35-41; Lc 8,22-25)
Jesús pujà a la barca, i els seus deixebles van anar amb ell.
Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia.
Ells van anar a despertar-lo i li deien: -Senyor, salva'ns, que ens enfonsem!
Ell els diu:
Per què sou tan covards, gent de poca fe?
Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança. 27 Aquells homes, admirats, deien: Qui és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?
.
Resposta:
(Jn 8,21-30)
Jesús els digué encara:
Jo me'n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.
Els jueus comentaven:
Per què diu: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir"? ¿És que té intenció de matar-se?
Jesús continuà dient-los:
Vosaltres sou d'aquí baix, jo sóc d'allà dalt; vosaltres sou d'aquest món, jo no sóc d'aquest món. Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc.
Llavors ells li preguntaren:
Qui ets, tu?
Jesús els respongué:
Us ho estic dient des del principi. Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m'ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir.
Ells no van entendre que es referia al Pare.
Jesús, doncs, els digué:
Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m'ha ensenyat. El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau.
Mentre parlava així, molts van creure en ell.
- - - -

LA QUARESMA és un temps fort per la cristiandat.
La tradició de l´Església ens proposa alguns ritmes de pregària destinats a alimentar la pregària contínua. Alguns són diaris: la pregària del matí i del vespre, d´abans i de després dels àpats, la litúrgia de les Hores. El diumenge, centrat en l´eucaristia, és santificat principalment per la pregària.
El cicle de l´any litúrgic i les seves grans festes són els ritmes fonamentals de la vida de pregària dels cristians.
.
La quaresma invita a pregar. La pregària és estar amb qui saps que t’estima, relacionar-te amb Déu. Quantes persones hi ha, avui, que hagin experimentat el sentiment de la presència de Déu? L´home del nostre temps a Occident és força materialista, i amb prou feines li queda el gust per la riquesa interior que constitueix la consciència de la seva pròpia identitat.
Els nostres ulls només veuen el que es palpa, el que pot mesurar-se, el que és possible comprovar experimentalment. Saint Exupéry deia que :No es veu bé, sinó amb el cor. El que és essencial, és invisible als ulls. Fàcilment els diners, la voluptuositat, l´ambició, l´èxit, maten en nosaltres la percepció del misteri que ens envolta des que naixem fins que morim.

Per això l´oració no és fàcil per als homes i dones d´avui. Tanmateix la recomanació de Jesús és ben clara i categòrica: Convé pregar sempre i sense defallir.
Trobar cada dia uns moments generosos de silenci, d´estar amb el Senyor, per poder viure el do de la «pietat» que dóna l’Esperit Sant. Déu parla en el silenci. La pregària, com una estona dedicada explícitament a Déu, dóna un to a la vida de cada dia. Cal entrar a la cambra íntima del cor i tancar la porta, com ensenya Jesús en l´Evangeli. Llavors, ens diu el Senyor, prega el teu Pare que està en el secret i t´ho recompensarà.
.
bntcoll@yahoo.es