Ulls de poll.

Em sembla que he trepitjat un ull de poll i abans que m'ho diguin o no m'ho diguin, però que ho hagi de saber per altres, m'avanço. Aquest diumenge, he participat a la sessió de 'xarxes catosfèriques' a les jornades de la Catosfera, ara CDigital, que s'han fet a Granollers. Cadascun dels participants han explicat la seva història, els seus orígens, les seves activitats i projectes actuals i futurs.

Ha estat la primera vegada que he participat a una taula rodona amb twitter. Ens acompanyava una pantalla gran, visible per tothom, on s'anaven succeint els comentaris i aportacions, en format curt, que arribaven des d'Internet. És divertit i interessant veure les reaccions immediates, que possiblement alguns dels qui són a l'auditori pensen, però que mitjançant el twitter poden fer públiques en segons i aconseguir que arribin als ponents.

Entre altres coses he explicat les experiències que estem treballant per acostar el periodisme i els continguts professionals als continguts ciutadans i l'activitat blocaire, que es el que interessava als assistents. Una aposta d'Arenys.org per la recerca dels nous formats en comunicació local. Pel twitter m'han reclamat que cités el treball que feia Ràdio Arenys en la 'convergència de mitjans', i la meva resposta ha estat, més o menys, que no és pas un exemple de referència la tasca que realitza en aquest sentit. La meva resposta no ha estat tant contundent, com queda escrit aquí, i segur que que hagués estat més fàcil recollir la demanda i celebrar el seu treball o, encara més senzill, no fer-hi cap referència... segur que “calladet hagués estat més mono” (bé, com ara, que enlloc de deixar-ho correr estic fent aquest apunt)

Parlar de 'convergència de mitjans', ras i curt a l'estil del twitter, no és per mi incloure uns vídeos al web de la ràdio, de tant en tant, i menys quan encara no s'han començat a publicar els àudios que l'emissora produeix cada dia. Tampoc n'hi ha prou en donar una càmera al redactor, sense replantejar de quina manera es treballa la informació o quins són els nous objectius que es busquen al parlar de nous formats.

Creure en la 'convergència de mitjans' i apostar per la cerca de nous formats i noves maneres de treballar demana d'un procés reflexionat i estratègic de tot el sistema de comunicació pública municipal. Una tasca que no es fa d'un dia per l'altre i que no li correspon directament a la direcció de l'emissora, ni al o la cap d'informatius... i que supera al Consell general de l'emissora. És una actuació que demana un lideratge polític i idees clares per aconseguir avançar en un procés que ha de representar una modernització de formats, llenguatges, maneres i, sobretot, de com ha de treballar l'organització i com relacionar-se amb la seva ciutadania (o la seva audiència, segons qui llegeixi).

És un procés ple d'oportunitats. Des de l'aspecte financer, per buscar millors formes de gestió de la despesa de la comunicació pública i també trobar noves fórmules per finançar nous reptes. Fa uns dies vaig participar al seminari de l'ACIAL (ara ACP), que es va fer a Mataró, i vaig parlar del “moment de la TDT”. Una idea que vol exemplificar aquest conjunt d'oportunitats.

La TDT local ha estat un “paquet” que s'han trobat els ajuntaments en aquest mandat. Els qui ja tenien una TV local, més o menys, ja tenien alguna idea en aquest sentit, però l'oportunitat d'aquest “moment de la TDT” és justament per replantejar-se els sistemes de comunicació local per repensar-los i afavorir processos de convergència tecnològica i optimització de recursos. La planificació de TDT local pública ha obligat ha tenir visió de conjunt i a entendre que cal un treball en xarxa, amb altres municipis propers. Aprendre a col·laborar i a compartir recursos, justament, amb tot un seguit de tecnologies que ho faciliten cada cop més. L'error seria fer aquest esforç per, només, crear un nou projecte de comunicació. L'oportunitat del moment es per replantejar-ho tot, fins i tot, un cop fet aquest procés, és lícit dir no a la TDT.

I no ens enganyem, i no vull enganyar a ningú dient que la crisis sigui nomes dels mitjans o dels formats de comunicació envellits. Ha entrat en crisi la confiança amb els polítics i la política, amb els sistemes i formes de treball de la funció pública i, fins i tot, les formes de participació ciutadana, que semblava que eren la manera més moderna i "despolititzada" de gestionar la cosa pública.

Aquest moment l'hem d'encarar i saber aprofitar. Entendre el concepte del “ Col·laborar i compartir”, l'essència de la web 2.0, i que és la veritable revolució per estructures antigues, caducades i que s'oposen als canvis. Cal plantejar nous reptes organitzatius, processos d'integració i convergència tecnològica i dels equips. Noves maneres de comunicar i implicar a la ciutadania. Els intermediaris i els qui volen fer de mitjancers han perdut el seu paper, però hi ha un nou espai per treballar amb la informació, amb la comunicació pública, amb la participació ciutadana. Un espai que només demana rigor, ètica, professionalitat i compromís. Un espai que s'ha de construir sense pors, amb transparència i consens, amb dosis importants d'imaginació i ganes d'innovar i transgredir... i, potser, trepitjant algun ull de poll. Cal ser valents!

* La fotografia és de la Pilar Mas.