Rotllos d'estiu (18/07/2009): La programació televisiva d'estiu

Amics i amigues, si hi ha una cosa que des de petit m’ha deixat corprès, ha estat la programació televisiva d’estiu. Just quan hom té més temps d’escarxofar-se al sofà i dir, com aquells il•lustres canetencs, “goita que fan ara” els estimats programadors s’entesten a fer això que se’n diu programació d’estiu, sempre adjectivada com a “fresca, simpàtica, per a tota la família”. Aquesta és la paraula clau “per a tota la família”.
El primer pas cap a la programació d’estiu, suposa el final de temporada de totes les sèries que puguis més o menys mirar. El final, sempre amb sorpreses i sempre amb capítol especial. Des de la situació crítica del Ferran a Poble Nou, fins a qui va matar en Fèlix Monsolís de Nissaga, passant pel pobre Peris que li fugia la Cinta amb un advocat de veu profunda, al Cor de la Ciutat ara fa unes quantes temporades. I clar, al buit que deixen les sèries (veritables pilars de la programació) s’hi repeteixen fins a l’esgotament d’altres. D’això la Sra. Fletcher és un paradigma veritable objecte d’estudi aquesta escriptora detectiu que mai has de convidar a sopar a casa, puix la possibilitat de que hi mori algú és altíssima.
Pel que fa als programes, o bé la opció és fer directament un programa “fresc i simpàtic” i ens trobem mites passats com el gran i mai prou ponderat “Gran Prix” de la Primera, amb Ramon Garcia i les vaquilles, o bé la “simpatia i el fresquisme” s’implanten com marcapassos en programes ja existents, convertir-los en versions caricaturesques dels mateixos, i sempre, sempre amb aquest concepte de “per a tota la família”, que vindria a ser la necessitat imperiosa de posar-hi nens, allà on no hi fan cap falta, com al Bocamoll d’Estiu. Ves, potser perquè no tenen escola i no se sap on amagar-los.

Amics i amigues dels rotllos d’estiu, des d’aquí us aconsellem que si esteu prou farts de sentir això de programes frescos i per a tota la família, quan no teniu aire acondicionat i el xivarri de les famílies veïnes no us deixa dormir després d’una bona nit de festa major, tanqueu la tele i llegiu un bon llibre, sense cap frescor i sense cap família, perquè com deia Gourcho Marx, “la televisió ha fet molt per la meva cultura, quan algú l’encén a casa, jo me’n vaig a llegir un llibre”.