Llumins i bidons

És hora de tornar a la realitat, recollim, he cedit a totes les trucades perquè torni a Barcelona. Les excuses s'han acabat, l'empresa em necessita, l'economia catalana em necessita, Renfe em necessita. He de tornar i torno.

De camí cap a casa ens aturem a Calella per comprar aliments necessaris i bàsics per a la nostre dieta i mentre condueixo el 'carritu' vaig escrivint aquest apunt.
Aquesta llarga fugida m'ha permès llegir molts llibres, un d'ells és el segon de la trilogia d'Stieg Larsson. Vaig comprovar que tothom llegia el tercer, així que jo vaig començar el segon amb tota tranquil·litat. No puc decidir quin dels dos llibres llegits m'ha agradat més. M'ha 'xuclat' la història (un cop més) amb un relat que et sorprèn i que va capgirant la trama del relat sense perdre l'essència.
Què puc dir que no s'hagi dit sobre aquests llibres? No tinc res novedós per afegir...

Arribo a aquesta conclusió mentre dirigeixo el 'carritu' a caixa. Pago. Carrego el cotxe. Arribem a Arenys. Descarrego la compra i equipatge. Aparco fent una petita ratllada a la porta del darrere. Entro a casa. Descarrego la llàstima que em fa no ser rica. Endreço la mandra. Em menjo amb patates les ganes d'engegar-ho tot a pastar fang. Fumo. Renego. Experimento amb la sonorització de nous insults. Em reinvento. Escupo les misèries d'avui i les de demà.