L'autoescola i jo (I)

Poques vegades tinc atacs de sinceritat. Avui és un d'aquests dies en què la veritat s'imposa. Confesso que no tinc el carnet de conduir, ni sé conduir. Bé les poques vegades que ho he fet era en condicions que no aconsellaven conduir res.

Per motius personals tinc la necessitat de tenir aquesta llicència, per això l'altre dia m'hi vaig apuntar. Valenta que m'hi vaig acostar, a l'autoescola:
Jo:Hola, vinc per treure'm el carnet
Ella:Ep, ho tornes a intentar?
Jo:Sí, aviat hauré de conduir de manera responsable i legal
Ella:Ara tot és més fàcil
Jo:Ets l'única persona que ha tingut la paciència d'esperar-me 12 anys
Ella:Aquí he vist de tot. I ara tot és més fàcil
Jo:M'estas dient alguna cosa?
Ella:Que els diners abonats anteriorment els has perdut definitivament
Jo:El llibre també l'han canviat?
Ella:Fins i tot les normes de circulació han canviat...i els preus

Vaig abonar pacíficament (un cop més) els diners de la matricula, el primer pagament d'una llarga llista. Què hi farem...

Vocabulari del meu jo conductor: Aquaplaning