Homenatge al meu oncle Joaquim Puig i Pidemunt

Aquí escric un esboç de la carta que va escriure per la família després de comunicar-li la sentència.

Barcelona, a 17 de Febrer 1949

Estimada mare i germans:

Escric aquests quatre mots després d'haver-me tret de la cel·la i haver-me comunicat la sentencia. Com podeu suposar tindria moltes coses per dir-vos, pero, aquests moments són els menys indicats per concentrar-se amb tal cosa. A més, que es pot escriure en un paper en tals circumstancies?

Ja sabeu quina ha estat la conducta meva tota la vida i l'estima i respecte que he tingut per vosaltres, com el respecte per tothom. En canvi ja veieu. Pero, que hi farem! Us prego que sapigueu agafar-vos-ho tot aixó. Podeu estar convencuts que amb res he donat lloc mai a que la meva conducta pogués embrutar la vostra honradesa i prestigi. Podeu anar amb la cara ben alta per tot arreu. El vostre fill i germà ha tingut sempre una conducta recta. I insisteixo amb això, davant de la manera amb que m'han volgut presentar i el fi que m'han donat. Com ja us deia en la carta que us vaig enviar, que un dia o altre es coneixeria la veritat, la autentica veritat. Aquest és un consol per mi com ho a d'esser per a vosaltres.

Que les nebodetes i nebodets, nascuts i per néixer coneguin qui era el seu oncle (...) Que el sacrifici de la meva vida sigui un bé per totes les persones de bé i un pes gros pels que no son d'aquesta classe.

Res mes. Els meus objectes personals els deixo a la meva estimada Marguerita perque d'acord amb vosaltres en feu l'ús i distribució que estimeu convenient, encara que són ben poques coses les que tinc.

Petons i abraçades per a tots vosaltres, a familiars i amics que de mols anys em coneixien

El vostre Quimet

_____________________________________________

Les fotografies que il·lustren aquest text són:

1.- El meu oncle
2.- El ninxol on es enterrat al cementiri de Montjuïc a Barcelona
3.- L'homenatje que es va fer l'any passat per la commemoració dels seixanta anys de l'afussellament. Amb ell també ban matar tres companys seus; Angel Carrero Pere Valverde i Numen Mestres. Aquest darrer era el més jove hi només tenia dinou anys.
4.- Fragment de la carta que va escriure a la família