El Montcau... amunt i cims 4/25
Enviat per dènia el
La "cosa" ja va prenent forma. Avui torno del Montcau, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. I amb aquest ja en tinc 4 a la motxilla. A les 7h. ja mandrejavem a l'autocaravana, i el so insistent de la pluja m'ha fet desistir del meu objectiu. Però a les 8h. els pares han dit "som-hi!", i malgrat la meteorologia hem començat a caminar. I ha valgut la pena.
Hem sortit des del Coll d'Estenalles, que s'hi arriba per carretera des de Terrassa direcció a Navarcles. Hi ha un pàrking molt ampli per passar la nit i una oficina del Parc Natural amb un avi molt juganer i simpàtic. Des d'allà el cim ha estat bufar i fer ampolles, malgrat els seus 1.056,7 m. d'altitud. En poc menys d'una hora ja estàvem a dalt... i fins i tot l'Ivó ha estat a punt de fer-lo tot caminant.
És un cim fet de pedretes. El pare ha explicat alguna cosa d'un antic mar interior, però jo no he entès res :-( A mitja pujada ja no hem trobat arbres, i la vista, si els núvols i la miopia ho permeten, és espectacular. Nosaltres hem estat a temps de veure des de Montserrat a Ensija, passant pel Montsec, la Maladeta, el Port del Compte i el Cadí. Després tot el paisatge s'ha amagat sota els núvols. He trobat a faltar la llibreteta per escriure... un cim en el que trobem una taula! Per cert, algú l'hauria d'arreglar, que ha quedat una mica torta ;-)
Ai, sí! El pare insisteix en que parli del paisatge i dels boscos. Bé, dels no-boscos. La zona sembla que es va cremar al 1993 i els pares van quedar impressionats de veure una extensió tan gran sense arbres. Jo m'he entristit molt en preguntar pel que deuria ser dels esquirols.
