Del congrés a les lloses de la riera

Potser és que sempre estic enfadada o potser és que m'enfado per qualsevol cosa o millor encara quant m'enfado, m'indigno o em preocupo per qualsevol cosa tot el que succeeix en els següents minuts em sembla més negatiu que l'habitual i aquest migdia mentre mirava que passava pel congrés de diputats, la meva enfadamenta ha anat en augment a cada minut que passava.
La gota que ha fet vessar el got ha estat la resposta totalment sense sentit que ha donat en Zapatero a l'Herrera, a les preguntes de perquè s'havia permès portar al constitucional, un estatut igual que el d'altres comunitats actualment aprovats i que pensava fer amb el tribunal constitucional. En Zapatero ha respòs amb elogis al tribunal ( guarda de totes les llibertats constitucionals )i ha culpat al mateix congrés i als polítics de la no renovació del mateix, eximint de culpa a tots els magistrats del tribunal. Evidentment no ha fet cap referència a l'estatut.
I jo mentrestant pensava:
No podran dimitir aquestes persones, no hi ha un quòrum de votació dels magistrats alternatiu? ( 3/5 en primera votació, majoria absoluta en segona, majoria simple en tercera...) i així poder arribar a un acord, no serà que aquest tribunal que decideix la constitucionalitat de l'estatut, ja és per ell mateix inconstitucional..
I llavors ha sortit en Rajoy, he apagat immediatament la tele i he anat a buscar la nena, "cabizbaja" i pensativa, decidint quin polític seria menys dolent per les pròximes eleccions. I de tant "cabizbaja" que anava m'he fixat en les lloses de la riera del costat de les obres, aquelles que son patrimoni no se de que, cultural, social o de la humanitat. He vist que estan totes malmeses, ratllades i esquerdades a causa de les màquines que hi passen constantment.
I mentre pujava la riera pensava:
No podrien treure-les amb més cura? Per que encara no les han tret ? no tenen prous fustes? I si son patrimoni de tots me' n puc quedar una?