Coses que passen a la plaça (2º part)

(En el capítol anterior: estavem a la plaça de sota casa i en Rafel II, l'amic del meu fill petit, ha desaparegut. Jo n'era el responsable, però no sé on s'ha ficat. És molt dur.)

No hem vist ni rastre d'en Rafel II des de fa dues setmanes. I aquesta tarda, quan ja no teniem cap esperança de trobar-lo (en vida), ha caigut al mig de la plaça.

Pataplafffff!!!!

Jo: “D'on surts, Rafel II?”
Rafel II: “He anat a veure si trobava l'avi”
Jo: “El teu avi es va morir l'any passat, Rafel II”
Rafel II: “Si, però he anat al cel a veure què feia”
Jo: “I què fa?”
Rafel II: “Es passa tot el dia jugant a escacs”

De seguida he avisat a en Rafel I. Al cap de deu minuts ja és a la plaça. L'abraçada d'en Rafel I amb el seu fill és l'acte d'amor més bonic que he vist en tota la meva vida. Me'ls he mirat a distància i he pensat tot això (que he escrit en un paper arrugat i que ara transcric en aquest bloc):

“Pau i Martí: us estimo molt. M'agrada abraçar-vos, fer-vos petons, portar-vos a coll, fer migdiada al vostre costat... M'agrada comprar-vos polos de llimona, contes de bruixes i samarretes del Barça... M'agrada posar les cançons de Mishima a tot drap i ballar amb vosaltres, fer curses de tres metres i mig pel passadís de casa, jugar a preguntes amb una oliva com a premi... M'agrada mirar-vos quan dormiu, quan jugueu, quan esteu amb vostra mare, quan us banyeu a la piscina... M'agrada veure que estimeu als avis, a les mestres i a la senyora Mercè... M'agrada veure com tu (Pau) ja em demanes sabates amb cordons i com tu (Martí) ja saps diferenciar un pet d'una llufa... M'agrada que em feu preguntes absurdes i contestar-vos amb mentides dolces, explicar-vos mil contes inventats i que els rebeu amb cara de que no s'acabin mai... M'agrada passejar amb vosaltres a peu, amb bicicleta, per la platja, per la muntanya i pel carrer Escudellers... M'agrada que m'agradeu tant i pensar que jo us agrado... M'agrada ser el vostre pare.
Demà divendres és Sant Jordi i tinc moltes ganes de passejar amb vosaltres i amb vostra mare, regalar-vos uns contes i perseguir-vos per la plaça Santa Anna.
Us estimo.

Xevi”.