Monges de clausura

Les clarisses d'Arenys de Mar traslladen les despulles de les religioses que havien estat enterrades al convent i ultimen així el seu pas per l'edifici on ara es vol fer la biblioteca

No les veia mai ningú, però hi eren. I aquest suposo que és el motiu per què aquestes parets sempre m'han encuriosit només de passar-hi per davant. Alguns arenyencs s'hi acostaven abans que el fill o la filla es casés per assegurar-se que tindrien un sol espaterrant i anaven a deixar-hi ous. No sé si la tradició funcionava, però em semblava més una excusa per fer el tafaner sense passar de l'entrada principal. Un cop hi vaig anar, acompanyant la mare d'una amiga, i no a portar ous, sinó a deixar-hi roba per planxar. Es veu que hi tenien traça i així també es guanyaven uns calerons. La veritat és que un cop allà, per no veure no vaig veure ni la mà de la monja per endur-se la roba. Només un forat en un torn que es feia girar per fer aparèixer i desaparèixer tot el que entrava i sortia d'allà dins. Res més.

La fortalesa infranquejable de les monges s'ha mantingut fins que les poques que quedaven –ja eren quatre– van marxar a altres convents de la comunitat a Vilobí d'Onyar i a Barcelona. Aquesta setmana s'ha sabut que, a petició de les religioses, s'estan exhumant les despulles de les germanes enterrades al recinte. Tal com ja estava acordat des que les monges van deixar el poble, les restes dels dotze nínxols s'havien de traslladar cap al cementiri de Sinera, als nínxols de la comunitat. Els últims anys les religioses havien enterrat alguna de les germanes. Feien el funeral a la capella del convent i els enterraments al cementiri de darrere l'hort. Segons explica l'alcalde d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes (PSC), fa un parell d'anys que les religioses ja es van endur del convent les relíquies de la capella i ara es feia l'últim pas amb el trasllat de les germanes. «En no ser-hi elles, volien que les seves companyes fossin traslladades al cementiri», comenta.

Les religioses van negociar durant temps vendre's a l'Ajuntament el convent, però finalment el 2006 s'ho va quedar un privat. Això ha allargat el procés per aconseguir els terrenys i fer els canvis urbanístics a tot el sector, encara pendents d'aprovar per Urbanisme. El convent, que cada vegada es veu més rònec, al costat de l'edifici judicial estrenat no fa gaires anys, ha de ser en un futur la seu de la nova biblioteca. Així ho defensa el govern municipal, que també hi vol encabir el Centre d'Estudis Salvador Espriu i l'Arxiu Històric. En diran la Casa de les Lletres.

L'alcalde reconeixia que ha estat un procés lent i confia tenir sobre la taula d'aquí a un parell de setmanes l'estudi funcional de l'equipament. Per reconvertir el convent és necessari un edifici annex, que ja existeix a la part del darrere, però s'hauria de fer de nou. També es preveu la possibilitat de guanyar espai en una planta subterrània per destinar al magatzem de l'arxiu. L'estudi dirà les possibilitats de convertir la casa fins ara de les monges en aquesta Casa de les Lletres, sense tocar la façana protegida de l'edifici.

La meva curiositat per la reclusió dins de les quatre parets del convent suposo que aviat s'esvairà. Només de veure entrar i sortir gent per la porta, la imatge segur que canvia. Als futurs usuaris de la biblioteca aniria bé de recordar-los que allà on llegeixen, a les mateixes habitacions, hi havia hagut durant anys monges de clausura. Potser així s'encomanen els silencis.

(Publicat a El PUNT, 7 de maig del 2010)

Afegeix un comentari nou