Una escapada a la Bressola (Catalunya del Nord)

Tinc 61 anys i en fa molts (no sé quants) que sento parlar de la Bressola, d'aquesta escola que pensa i exerceix en català, ubicada a la Catalunya del Nord. Estava encallat en el meu pensament i em semblava que només n'hi havia una de Bressola. Què equivocat estava! Em trobava presoner del passat. Avui de Bressoles n'hi ha 8, repartides a 7 pobles del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya. Aquest 7, el numero màgic de totes les religions monoteistes, és el que impera també en aquestes escoles cent per cent catalanes i cent per cent intel·ligents.

A les 9 del matí, amb puntualitat escolar, sortíem d'Arenys amb l'Oriol Ferran. Ell hi tenia una reunió i una sèrie de qüestions a resoldre i jo li feia de taxista i acompanyant. No sabeu pas quan li haig d'agrair a l'amic Ferran que em llogués per aquest afer. Feia temps que tenia veritables ganes de conèixer la moguda “bressolera”. Amb una hora i mitja llarga ens plantàvem a El Soler, a tocar de Perpinyà. Un ventet gelat i prim bufava del Nord i el Canigó verdaguerià es mostrava guarnit d'un blanc immaculat, era i és senyorívol i majestuós, és la muntanya de les muntanyes.

La Bressola amb trenta anys a l'esquena ha fet uns miracles considerables. Ha aconseguit crear consciencies catalanistes i desvetllar sons adormits. La Bressola amb més vocació i militància que no pas diners ha fet una feina molt ben feta i ha construït uns fonaments molt sòlids a la Catalunya de dalt. La feina de la Bressola amb pro del català i de la catalanitat s'ha de tenir en consideració i ha de desembocar en un fort aplaudiment final.

La trobada era per debatre entre empresaris que incentivats pels somnis de Bressola cerquen treballar conjuntament, més enllà de les barreres frontereres. D'entrada en Joan Becat, catedràtic emèrit de la Universitat de Perpinyà, ens va fer una explicació molt acurada de la Catalunya de les dues fronteres. Amb molta gràcia i uns quants esquitxos sorneguers, va barrejar la història amb la política i l'economia amb els fets socials. Amb el català esplèndid i característic de la gent del Nord ens va fer entendre a tots els del Sud el fet únic de viure a l'estat veí, el francès, però pensant i actuant en català. Serà que potser sóc una mica massa optimista però em sembla que de mica en mica alguna cosa avança allà dalt. Recordo, anys enrere, que a França no hi havia cap moviment, ni cap sentiment que tingués Catalunya com a prioritat i pàtria única. I ahir em va semblar que alguna cosa ha canviat. També els catalans que viuen a l'àtic geogràfic, comencen a tenir les coses clares i lluiten per la unitat d'una terra. La nostra.

A l'hora del migdia ens varen dur a dinar al menjador de l'escola. Quan nosaltres ens vàrem entaular feia vint minuts escassos que els alumnes havien deixat el menjador. De cop i volta, em van venir a saludar tots els records que tinc guardats al calaix de la memòria. Jo que sóc antic alumne del Col·legi Salesià de Mataró i que vaig ser-ne intern durant una colla d'anys, tenia oblidada aquella olor d'adolescents que passegen per les aules amb tota la llibertat d'aquest món. En entrar al menjador vaig recuperar aquesta flaire i crec que em vaig rejovenir un munt. El dinar va ser entranyable. Tots els participants de la reunió, que la Bressola havia organitzat i que per tant beneïa amb la mà dreta i l'esquerra, ens trobàvem junts i entaulats en aquell menjador escolar. Vàrem menjar un menú molt ben triat: una amanida d'estiu regada amb vinagreta i un bacallà amb pasta fresca que n'hi havia per llepar-se els dits. De postres maduixes del temps -Ai les maduixes! Entre aquestes i els pèsols constitueixen la simfonia de la primavera- . Una detinguda visita a l'escola va posar punt i final a la jornada.

Aquesta anada a la Bressola m'ha resultat una experiència molt grata. És una petita excursió que us recomano, amb la garantia de saber que us agradarà molt i que us interessarà més. Jo que sóc, o almenys ho intento, persona agraïda, des d'aquí, des del meu Arenys de sempre, convido amb tots els ets i forces uts, a la totalitat dels alumnes de la Bressola per si s'engresquen de visitar-nos en aquest nostre Arenys de ran de mar i aprofitar de fer una mica de ruta literària per la Sinera espriuana. Res més, amics, aquí em teniu, a la vostra disposició i gràcies per l'acolliment que em vàreu dispensar. Ho dic de cor.

Afegeix un comentari nou