Vaixell televisiu
Enviat per @elenaferranr el
El pailebot «Santa Eulàlia», del Museu Marítim de Barcelona, visita el port d'Arenys en la ruta que fa per la costa catalana per celebrar els vint anys del programa «Thalassa»
Amb un cel tapat i a amenaçador i amb les veles abaixades. Així es presentava ahir a la tarda el pailebot Santa Eulàlia, el vaixell insígnia del Museu Marítim de Barcelona, a tots els arenyencs que s'acostaven a la punta del port. Poca expectació, pel mal temps o perquè no fa gaire que el veler hi va amarrar, coincidint amb el campionat de Catalunya d'Optimist. El motiu de l'estada ahir era un altre: una parada més dins la ruta per tot el litoral català per celebrar els vint anys en antena del programa Thalassa. Els sis tripulants habituals de la nau comparteixen des de fa dies trajecte amb l'equip del programa de Televisió de Catalunya. Van sortir el 6 de juny de Portvendres i aniran parant fins a arribar a Sant Carles de la Ràpita, on posaran punt i final al viatge. «Estem contents i ho volem celebrar així», deia ahir satisfet el director del programa, Pere Secorún, mentre els veïns anaven fent un cop d'ull per la coberta, i baixaven fins a la bodega i les cabines. Del resultat d'aquest trajecte en sortirà l'últim programa de la temporada, que s'emetrà al juliol. L'aturada al port arenyenc era una parada quasi obligada, segons reconeixia el mateix director. «Estem parlant del port del Maresme», afirmava. Precisament per la temporada vinent del Thalassa preveuen dedicar un seguit de reportatges als pobles costaners apropant els perfils i trets diferencials de cada un vinculats amb el mar. No hi faltarà el passat marítim arenyenc ni les activitats que encara s'hi mantenen, com ara les dues drassanes que hi ha en actiu.
El Santa Eulàlia, que segles enrere portava la sal des de Cuba sortia diumenge de Palamós, per navegar de nit fins al port d'Arenys. Hores després de la recepció oficial ja lluïa al pal major el gallardet de la vila, que antigament es donava a les naus perquè entressin i sortissin dels ports amb garanties que no hi havia malalties. El banderí arenyenc de color blau llueix l'aranyó blanc, el mateix arbre que hi ha a l'escut del poble. El segon patró del vaixell, Cisco Bravo, explica que aquesta és la nau insígnia dels vaixells de càrrega que queden. «Va viatjar dues vegades a Amèrica, i dels diners que en va treure encara se'n va fer una d'igual i van sobrar calés», explicava ahir. La tripulació surt un cop per setmana a navegar «a l'antiga». Com expliquen, no hi ha cap sistema hidràulic i només s'ajuden de les veles. La recuperació d'aquesta embarcació pel Museu Marítim de Barcelona l'any 1997 va ser l'enveja d'alguns arenyencs que tenen des de fa temps la idea de reconstruir un antic veler arenyenc, també de càrrega però que portava un nom masculí: el Carlitos. Un dels impulsors, Roc Pujol, explicava que la seva il·lusió seria tornar a fer aquesta antiga embarcació «modernitzada per fer regates i amb tecnologia punta», però amb la intenció que sigui també un museu per al poble i el vaixell insígnia d'Arenys. Conscient de la inversió, uns 2 milions, es resigna a esperar temps millors o que aparegui algun inversor atrevit.
Si els núvols no descarregaven, la gent del port havia organitzat pel vespre una musclada popular i ball amb el grup local La Seva per acomiadar el Santa Eulàlia, que sortia de nit cap a Barcelona. La ruta del vaixell televisiu continuarà després cap a Vilanova i la Geltrú, Tarragona, l'Ametlla de Mar i Sant Carles.
