Ella es pinta, jo m’ho miro

Amb els horaris que faig, amb la feina que tinc i amb la picó que em fa he escurçat les hores destinades a dormir i descansar. Fins i tot he canviat les rutines ferroviàries.

Abans llegia, escoltava la ràdio o dormia, ara miro, observo o contemplo. L'hora de trajecte d'aquest matí l'he destinat a observar com una xiqueta es dedicava a maquillar-se. Amb moltíssima habilitat, tot sigui dit.

M'he assegut al seu davant i no m'hi he pogut resistir. Tot ho tenia tant preparat i calculat que feia enveja. A la falda la bossa de mà per on es podia veure la caixa del maquillatge. En una mà el mirallet i, a l'altre, el pinzellet. Avui el conductor del tren tenia mal dia, no diré que és maldestre, i la seva conducció era una mica brusca. Ni la bossa de mà, ni la capseta del maquillatge, ni la noia han notat aquesta brusca realitat matinera.

Ella continuava maquillant-se, sense perdre la compostura ni les formes. Ombra d'ulls per aquí i una mica per allà. Equilibrada l'ombra als dos ulls, les sotragades no han afectat, en cap moment, el repartiment del color.

En el moment d'arribar als llavis, prims, ha agafat el llapis. Jo patia, el viatge era mogudet, li podia veure el llapis dins la gola per culpa d'un sotrac ferroviari. Però no, la línia als llavis era perfecte. I quina traça, la xicota, resseguint-se!!

Després ha desat els estris i m'ha mirat: 'has pensat mai a maquillar-te la bossa de sota els ulls?. Et queden horribles!

I jo que li deixo anar: 'No, són relativament noves i per genètica, em toca tenir-les'

Silenci administratiu, però mirada directe als ulls.

Ella: 'I tallar-te els cabells i millorar el pentinat? Què en diu d'això, la genètica?'

Jo: 'Res. Això ho marca la meva crisi econòmica'

Ella: 'Jo no puc, ni podria, guarnir-me de la manera com tu vas guarnida'

Jo: 'Totes m'ho diuen'

Silenci administratiu, però mirada directe als ulls.

Sense dir-nos res més ella s'ha posat a dormir i jo he arreplegat les meves magdalenes amb xocolata.

Ella ha arribat a Barcelona immaculadament adormida i perfectament maquillada.
I jo, hi he arribat xuclant la palleta del meu suc de préssec, llepant-me els dits de la xocolata i escurant el paper d'una magdalena.