Discriminació insuportable.

Que ningú s'equivoqui, Espanya té un problema. La sentència del TC no resol res i ho reobre tot. Perquè si alguna cosa posa de manifest és que haurà de reconsiderar el pacte constituent i definir noves bases per a la convivència a Espanya. El pacte constituent, l'esperit de la transició ha estat liquidat, ara toca refer el pacte?. No a Catalunya, en tot cas, no només a Catalunya, sinó a tot Espanya. El que ha passat -la sentència- no és una decisió que pugui ser llegida només des de Catalunya, és a tot Espanya la que redescobreix que té necessitat de tornar a definir-se i la dificultat que té per encaixar amb les diferents nacions que composen l'estat.
No serà fàcil, des de Catalunya, no són pocs els que van a interrogar-se sobre com s'ha percebut des de la resta d'Espanya l'enorme esforç de responsabilitat solidària que s'ha manifestat en el projecte comú.
Ara costarà més; molt més. Serà difícil. Espanya té un problema.

Alguns diran que aquest no és un problema nou. Però, precisament per això, és més greu. I la sentència el que ha fet és recordar-nos que aquest problema ve de lluny i que alguns no volen que deixi de ser-ho. La Constitució del 78 va donar aixopluc i empara a moltes il.lusions; a molta esperança. I amb disgustos i molta trega-la aquí estava com a referència. Ara, ens han dit que no, que no emparava allò que des de Catalunya es vivia en el mateix ordre constitucional.

El llarg viatge que hem fet conjuntament amb la Constitució del 78 ara s'ha posat en entredit, perquè ja no hi han arguments per convèncer els que se senten marginats de la seva empara.
S'ha declarat inconstitucional el model copiat exactament per altres comunitats i que segueix sent perfectament vàlid i vigent. Com explicar això sense invocar una discriminació insuportable? Com acceptar que l'Estat demani als ciutadans de Catalunya la seva conformitat a un Estatut que, ratificat per la voluntat popular, ha estat mutilat per un tribunal d'anòmala composició?
Refer el pacte ?. Un pacte més difícil, en un moment menys il.lusionant. Un pacte fet o per fer des de la desconfiança; des del greuge. Mirant cap endavant però sense poder deixar de mirar cap enrere, amb por que tornin els fantasmes de sempre.

El projecte comú del 78 s'ha esgotat. El Tribunal Constitucional l'ha enterrat. Algú haurà de definir les bases d'aquest nou projecte i fins i tot comprovar si hi ha voluntat per a això. Alguns no ho volen i el tribunal els ha donat la raó.
A Espanya hi ha un problema d'ètica i gran dèficit de la democràcia, de justícia i de recerca de la veritat. S'han carregat l'esperit i la praxi de la transició, un greu error, humiliació, crisi, crispació de tot un poble. I si el TC repeteix fins a vuit vegades “la unidad indivisible”, és per que tinguem present que tenen molt ben agafada la “mamella”, ja que saben perfectament que l'estat espanyol no és viable a Europa sense Catalunya. Espanya té un problema, que per no voler resoldre'l amorosament amb igualtat i justícia, (federalisme, etc), no és nou d'ara, que la mentida i l'odi entre comunitats fomentat per diversos elements i mitjans de comunicació poden conduir a la provocació en la que mai hem de caure.

Lluitar per la llibertat d'un poble no és pecat, és el segon manament de la llei divina. (A.Deig,bisbe)
Lluitar per la igualtat i la justícia és evangèlic.
Lluitar per la fraternitat entre els homes i pobles ens fa humans, pacífics i pacificadors.

Ara es l'hora d'estar alerta!

delmareny@gmail.com

Afegeix un comentari nou