Vindreu al pati de la Independència?

Intueixo que serem molts. He fet una mica de prospecció pels diferents bars del poble i a la pregunta: dissabte aniràs a la manifestació? Un 80% m'ha respost afirmativament. És clar que la cosa va començar molt forta, recordo el Molt Honorable de tots, immediatament després de saber-se la sentència del Constitucional, sortint a la Galeria Gòtica. Estava molt emprenyat, havia rebut un cop baix. Amb el pas dels dies la cosa s'ha refredat i ell mateix s'ha descafeïnat de mala manera. Ara hi ha problemes amb les pancartes, amb les banderes ... Tothom, de mica en mica, s'està situant al seu lloc. Totes les persones tenim un lloc assignat en aquesta vida i els polítics molt més.

Evidentment jo el dissabte a les sis de la tarda seré a la cita barcelonina. Penso que allò serà com un pati de col·legi. Hi hauran els qui els agrada de jugar a futbol, els qui prefereixen el bàsquet o els qui, com jo mateix, els agrada divagar amunt i avall sense una pilota, ni als peus ni a les mans. Hi seran totes les classes barrejades -les dels grans i les dels menuts. Vull pensar que m'enteneu la paradoxa, aquí “classe” equival a partits. Els uns contra els altres. Perquè unitat, de què? Aquí tothom vol marcar paquet, tothom busca protagonisme i tothom és conscient que les eleccions al Parlament de Catalunya estan trucant la porta insistentment.

Malgrat tot, serem uns quants -molts, moltíssims- que hi serem per convicció, sense cap mena d'especulació ni d'escons ni de res. Crec que cada dia som més, a casa nostra, la gent amb les idees clares i que simplement busquem la independència del país. Senzillament perquè això és el que ens convé, en tots els àmbits. Fora bo, que almenys aquest proper dissabte, es deixessin de banda les dretes, les esquerres, els partits, les ideologies, les porteries i les cistelles, i tots anéssim a una. Però això sembla difícil, gairebé impossible. A ca nostra els màxims representants dels partits polítics sempre han de donar la nota, sempre ens han d'oferir aquest espectacle patètic que suposa el desacord. La desunió no la produeix el poble sinó que ho fan els seus representants.

Crec, però, que és important anar a la manifestació, cridar fins la ronquera total i que Madrid s'assabenti, d'una vegada per totes, que Catalunya és una Nació i que tenim tot el dret a decidir.

Estudiem, fem els deures, portem-nos bé ... I el dissabte, a les 6 de la tarda, és l'hora del pati. Vindreu tots a jugar amb mi?