Allò que s'escriu però no es diu

Moltes vegades, deixem de dir moltes coses que si ens deixessin escriure en un paper, les escriuríem. Un clar exemple d'això són les felicitacions d'aniversari. Si parles amb l'aniversariat, probablement li diguis un -Per molts anys! -Com ho portes? I com a molt un -Com t'ha anat el dia? o un -que acabi d'anar molt bé i que els gaudeixis molt! Per contra, si vas a comprar una postal i li fas un escrit, comences a desitjar-li de tot, recordes anècdotes, li dius que es el teu millor amic i que l'estimes molt i li dediques mil esperances.

Aquest però, no és l'únic cas... Això també passa amb els professors. Aquell professor/a et pot agradar molt o poc i et pot caure bé o malament, però el que no faràs és anar-li a dir.. En canvi, ara que amb el pla Bolonya ens fan enquestes sobre com son els professors per avaluar-los i tal, allà et deixes anar i poses creuetes i escrius observacions dient què t'ha semblat el professor.

Probablement, i sobretot en el segon cas, això és així per qüestions socials i morals, però per mi, no deixa de ser un fet curiós...

Pd: permeteu-me que faci referència al cap de setmana de sant Zenon, que ha sigut meravellós! Barraques, concert del cor Adamaris a Matadepera, correbars, manifestació, treballar, la quina, el sorteig del Calisay... Ha sigut genial!! (algun altre dia en faré una crònica... En tinc un tros, però han sigut tantes coses, que es llarguíssim!!!)