Trobem un bolet de soca

Vivim tot l'any envoltats de fongs, els d'humitat del lavabo, els de la taronja florida al fons del cistell de la fruita, els del formatge arraconat a la nevera i els molestos entre els dits dels peus.

Però és ara, quant la natura comença a obsequiar-nos amb els més estimats, els bolets.

Divendres vam fer una excursió fins al Santuari de la Mare de Déu de cabrera.
Des del cotxe ja veia que la cosa prometia. Una gran obaga carregada de faigs i castanyers. La llar ideal dels ceps i dels rossinyols.

Teníem el temps just, pujar les més de 700 escales (per posar un número) que pugen fins al santuari, passejada, fotos i baixar a Cantonigròs abans de les dues a recollir uns pollastres rostits.

Intento fer una paradeta en un revolt per ensumar el bosc i immediatament la cara de la meva dona comença a fer por.

Vale, vale, ja vindré un altre dia.

Un cop arribat al santuari i amb els trenta minuts que l'atapeïda agenda ens permetia, vam poder fotografiar uns espectaculars bolets de soca i aquells petitets i marrons que mai els hi fem cas.

Ahhh i les vistes, i el santuari, i el mirador a dalt del cingle impressionants, per curar el vertigen.