Gràcies Graci

Qui ho diria!

Més de 35 anys servint cafès amb llet, primer d'encarregat i després portant ell la responsabilitat.

Tota una família, tota una vida... En Graciliano, la Mercè, la Maria, en Joan, el nen, la nena... i fa poc més d'un any una néta. Avui m'explicava la Mercè com recuperaven trossets de memòria fent neteja, fent endreça de coses i coses, records i records acumulats darrere la barra d'un bar.

I jo m'ho mirava des de fora estant, i recordava imatges i dies viscuts en aquesta vitrina o a la sala de dins quan era plena de fum dels cigars i cigarrets dels socis i dels clients. Quantes hores i quanta, quanta feina feta.

Pensava... la meva filla amb pocs anys va ser un dels noms que va aprendre a dir, un nom de màxima dificultat per un infant, però ella el deia i sonava més o menys així: "gasiliano un palote!"

Gràcies Graciliano i família, per tots aquests anys de dedicació i servei.