El Turó de l'Home... amunt i cims 11/25
Enviat per dènia el
Abans que res, no m'he descomptat, tot no saber-ne gaire encara. En porto 11 cims. I sí, falten per documentar un parell. Falta temps. L'agenda dels petits és molt apretada, ja sabeu ;-) La raó de pes d'aquesta falta de temps és que ens fan anar a dormir massa aviat, i una no té mai temps d'actualitzar l'arenyblocnaute!!! Però això es mereix un apunt apart.
El dia que li vaig preguntar a la mare quin era el cim més alt que es podia veure des del balcó de casa, ella ho tenia clar: Les Agudes. Dilluns. Ens despertem, frescos (9ºC de temperatura), al pàrking del Turó de l'Home. Avui, tot i llevar-nos tan aprop de les Agudes no les hem pogut ni olorar. Ens hem despertat dins un gran núvol que no ens ha deixat veure res. Els pares han decidit deixar l'excursió per un altre dia, i ens hem escapat al cim del Turó de l'Home. Bé, un cim és un cim, encara que es faci en 15 minuts. Amb el fred, el vent, la boira, la nul·la visibilitat... podria fer molta literatura en aquest apunt, però bé ho deixarem aquí. En tot cas, el Turó de l'Home és un gran cim, un dels importants, emblemàtic i molt estimat. I jo i l'Ivó ja ens hem estrenat.
De tornada a Arenys hem desfet cadascun dels molts revolts que ens separen del Montseny. De 9ºC hem recuperat els 23ºC arran de mar (1ºC cada 100m). He notat al pare trist. Ell m'ha explicat que el seu sentiment era de veure aquell cim amb tanta història científica abandonat i tan deixat. En Joan Danés ens ha explicat que aviat desmuntaran tota la casa-refugi que amb il·lusió i empenta va promoure el Dr. Eduard Fontseré. Un observatori històric i únic a Catalunya. En un altre racó de món, i amb una mica de sensibilitat, de ben segur que ho conservarien com una joia, li treurien la pols, i el convertirien en un petit museu didàctic dedicat a aquells primers grans i anònims herois de la meteorologia catalana. Allò sí que eren autèntics homes del temps.
Bé, tot això m'ho ha explicat el pare. Jo no entenc de què em parla. Ell diu que tan hi fa, que alguna cosa sempre queda. Jo només hem quedo amb una frase: hem de respectar el patrimoni científic històric.
